A vegades arriba el moment en què t’adones de tot. Descobreixes el que creies que ja sabies. Contemples la nova veritat que desconeixies. Sovint ens enganyem per simular que som més forts. A mi m’agrada més sentir-me enganyat per mi mateix que no pas rebre l’estocada inesperada de l’engany aliè. No és exactament una estocada. Més aviat és com si els ulls s’obrissin per primer cop. Com qui desperta d’un somni profund i creu seguir vivint-lo. Fins que topa amb la realitat. Quan finalment s’adona de tot. Encara que mai poguem adonar-nos realment de tot. Perquè mai serem capaços de copsar totes les petites coses que s’entortolliguen al nostre voltant. Però sí que ens trobarem, en algunes ocasions especials, davant d’un mur que es trenca. Una porta que semblava irrompible i resulta ser de paper. Una nova dimensió que ens lliga a pesar nostre a la incomprensió. Quan sentim que ens hem enganyat massa sovint i que el temps s’allarga i va seguint. Aleshores ens penedim però ens alegrem en igualtat de condicions. Sentim el que per fi volem i no pas allò que pensàvem que era millor. Ens allunyem de la part menys humana que a vegades adoptem. Utilitzem la nostra imaginació per veure més enllà d’aquest horitzó. Descobrim sense gaire tristor que el final i l’inici són dues ànimes bessones. Que fins i tot s’acaben les coses més bones. I ens recordem del que sentíem fa un moment però ho trobem massa diferent del nostre present. Sabem que caiem en un pou i callem de nou. No volem tornar a un nou començament però la sort ens diu que ens ho mereixem. Ho repetim interiorment i ens enfadem però també ho comprenem. Adonar-se de tot, per poc que pugui ser cada cop, és una de les millors sensacions. Juventut i descobriment són com ungla i pell. Juventut i entendiment com ho són la paraula i el pensament. Adonar-se de tot per entendre que he nascut per ser fort. Molt més fort. Adonar-se i mirar-se un darrer cop per allunyar-se del foc que s’atança. Fer de la mancança la llavor d’un futur millor. Fondre's amb aquesta sensació. Delir de llegir i anhel de viure i escriure. I riure. I riure. Amb regust de mel. Amb els ulls al cel. Caient el vel. Buidant el zel. Canviant de pèl. Mastegant uns bocins sublims de gel.