Ahir sospirava i reia i creia en la matinada i veia cada mirada com una abraçada vella. Ahir deia cada vegada cada nova besada res és més que una isolada, refrenada, calmada, sensació bressolada. Ahir deia coses que avui no diu. Així ahir era com avui no viu. Així ahir reia com avui no riu. Ahir callava i avui escolta les seves paraules. Ahir va prometre i avui va recordar. Tardà. Tot el que ahir era ja avui és en va. Records que no són més ahir que records d'ahir. Avui somriu per un motiu no com el que s'adeia amb el que somreia ahir. Avui no diu que ahir deia mil vegades que les estrelles eren seves per contemplar-les. Ahir creuava les vies i avui no vol ni creure en tramvies. Ahir cantava les hores i avui canta per les hores. No entèn però comprèn. No era ahir el que creu avui. Ahir plorava, avui ni tan sols ho recordava. Per què ets així amb mi, pregunta avui a l'ahir. Ahir callava. Avui somicava. Ahir somiava, s'estancava. Avui roncava, s'estovava. Ahir era alegre, avui és tranquil. Ahir era problema, avui és poema. Ahir no vol demà, avui no vol marxar. Avui prefereix tornar. Per què em va mirar, ahir? Per què ja no em mira, avui? Per què no em mira com ahir? Avui pregunta per l'ahir, ahir pregunta pel demà. Ahir erets aquí. Ahir, erets aquí. Avui, estàs. Avui, no estàs amb mi. Avui, ja no puc dir el que deia, com ho deia, ahir. Avui subsistir, ahir aigualir. Ahir viatja per un altre camí, avui no està decidit. Prometo que demà no serà avui. Prometo ser un riu que avui no viu. Prometo que serà avui. Promet-me que demà no sabràs i no et recordaré avui. Avui penso en l'ahir que pensava en mi. Ahir pensava en avui amb un somrís. On ets, avui? Aquí. Sóc el teu ahir, el demà. Ara ja està aquí. Per fi. Aviat. Ahir ha arribat.