.
.
.
Res és fàcil o difícil, tot és com tu vulguis que sigui, si ets prou fort o forta per voler-ho de veritat.
No sempre fas el que vols, no sempre vols el que fas. Perquè hi ha coses que no canvien tan fàcilment, perquè hi ha facilitats que no pots evitar. Cada dia aprens i desaprens, comprens i recordes i entens i tems, t’equivoques i et penedeixes d’alguns esdeveniments. Però també descobreixes que ets un altre, diferent, pacient, conscient, atent, valent, sent al present, en comparació al que erets fa un moment.
Fa temps vaig despertar de matinada amb la flassada embolcallada per apuntar aquestes paraules amagades a la pàgina que no vaig voler ensenyar-te, paraules que són onades calmes que vessen llàgrimes i que travessen com bales.
Tot això que hem dit, abans que pugui adonar-me’n, haurà desaparegut per sempre. No tornaré a trobar-ho fins d’aquí a molt de temps, i em perdré buscant-ho encara més temps, del que em pugui imaginar ni tan sols ara. Però potser per això mateix val la pena viure-ho. Si no ho hagués viscut, no t’hauria trobat.
Ja ho diu, el gran Albert Espinosa: “Per viure, cal viure.”