Dinàmiques. Ens mouen com pèndols. Ens perdem en les nostres idees. Estàtiques. Canviem aparentment, físicament, però per dins continuem. Ens assemblem als que vam ser, ens relacionem com sempre hem fet. O potser no sigui tan senzill. Potser el que ens semblen dinàmiques estàtiques que es repeteixen com les paraules, en realitat sigui un tot molt més elevat, complicat, que encara no hem interpretat. Potser tot el que diem i fem no serveixi de re. Potser tingui la raó qui menys la té. Potser no sabem fer res bé. Mirar la tele, estudiar i treballar. I el que hagi de ser, serà. Si és que demà continuarà. Si és que cap dinàmica no es trencarà. En el moment menys esperat. Quan ja ens apropiem al trist comiat. Interpretem el que fem i ho refem. Potser sempre hi som a temps. Potser al final ens repetim i no som pas tan diferents.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/image%2F1394106%2F20180127%2Fob_4bc7e3_portada.jpg)
