Overblog
Seguir este blog Administration + Create my blog
21 abril 2016 4 21 /04 /abril /2016 17:15

M'agrada molt copiar frases, cites. Ho faig sempre que puc, quan tinc temps, de cada llibre que llegeixo. És una manera d'apropar-me més a les meves lectures, als autors que m'agraden, als seus textos, a la seva manera de veure el món.

En aquest cas, adjunto una citació que m'agrada molt, amb la qual estic molt d'acord:

(...) "Sabies que durant gairebé tota la història de l'espècie humana l'esperança mitjana de vida ha estat inferior als trenta anys? O sigui que només hi havia uns deu anys d'edat adulta, oi? No es planificava la jubilació. No es planificava el futur professional. No es planificava res. No hi havia temps per planificar. No hi havia temps per al futur. Però llavors l'esperança de vida es va anar allargant, i la gent va començar a tenir cada vegada més futur, i per tant van passar més temps pensant-hi. Pensant en el futur. I ara la vida s'ha convertit en el futur. Cada moment de la teva vida es viu pel futur; vas a l'institut per poder anar a la universitat per poder tenir una bona feina per poder tenir una casa maca per poder enviar els fills a la universitat perquè puguin tenir una bona feina perquè puguin tenir una casa maca i així puguin enviar els seus fills a la universitat."

Ciutats de paper, JOHN GREEN

Repost0
15 abril 2016 5 15 /04 /abril /2016 21:54

Llegir em fa feliç. Espero que dient-ho públicament no corri cap risc. No se sap mai, en el món on visc. Llegir em fa feliç. No per sentir que m'allunyo del present, no perquè vulgui buidar la ment. Llegir em fa feliç, simplement. Com qui canta o balla o rega les plantes o juga a les cartes. Llegir em fa feliç. I vull que algun dia, pugui publicar un llibre. Vull que algun dia, la gent em llegeixi i sigui feliç. Seria un plaer. Estaria molt i molt bé.

Repost0
14 abril 2016 4 14 /04 /abril /2016 00:08

Ai, la veritat. La veritat és veritat perquè cap dins del meu cap. Redundant. Vigileu, estic parlant i em fliparé bastant. Ja us podeu anar preocupant i preparant. Avisats esteu. La veritat és que m'agradaria explicar la veritat. Però seria una mentida.  Començo a veure coses que no puc creure. Com el pare que neteja i escombra i renta i cuina i canta i es pinta les ungles i la mare que comenta el futbol mentre glopeja la cervesa i que riu i que embruta i que guanya un sou abusiu, exuberant, extraordinari, impressionant, corrosiu, excitant, estimulant, mil vegades superior al d'un home i també al d'un elefant... No ho puc creure. Seria ben bonic. A vegades ric sense saber què he dit. La veritat em fa entendre que no hi ha una sola veritat. Ens enfadem acaloradament buscant raons quan estem carregats de veritats que neixen cada instant en aquest món. La veritat és una mescla entre el que pensem i el que hem escoltat. La veritat és una lluita d'un mateix cap a si mateix. La veritat neix de dins i va sortint a fer combat. Treu el cap com un soldat tímid a mesura que fem bondat. O que fem maldat. Perquè no hi ha res blanc etern o negre infinit. La veritat és que tot queda en res tan aviat com ha passat. No ens dóna temps ni de rentar-nos les dents. Quan trobem la veritat i la tenim al nostre costat, venen altres vents més calents. I la veritat queda feta un nyap. És una transitorietat que mai ha acabat i que no coneixem plenament. És com el rusc de mel que s'ha buidat abans de ser acabat. Tots perdem buscant la veritat. Perdem el que trobem. El que canvia en cada moment. Com un somriure. Com un nen. Com un moment. Com el tòpic de les paraules al vent. Llavors, deixem de preocupar-nos. Res és etern. No busquem tan. I arrisquem més. Quan siguem morts, de la veritat no en quedarà gairebé res. Quan no estiguem, ja no podrem. Per això cal deixar de tenir la raó. La única veritat universal és que no n'hi ha cap. Buscar-la ens fa perdre el cap. Com enfadar-nos. Com odiar-nos. Com oblidar-nos. Com deixar de mirar-nos. Com intentar ser més. Com pensar massa en un mateix. La veritat és una falsa realitat. És la religió més llastimosa que s'ha inventat. Mart pot ser un calamar, dins meu. La Lluna pot ser un trofeu, dins meu. El món pot deixar de girar quan em rasco un peu, dins meu. La veritat ni tan sols és veritat. La Terra és rodona. La televisió empresona. Les criatures són bufones. Les cadires tenen rodes. Els cotxes volen. Veritats. Que poden ser mentides. Cinc per cinc són vint-i-cinc. Indiscutible. A no ser que sigui un analfabet. No tenir whatsapp et fa ser menys real. No saber les taules de multiplicar et fa ser menys real. Vigila. No t'oblidis de la realitat. No la teva. No. Dic aquella que ens han ensenyat. La de nèixer per créixer per estudiar per aprendre per meréixer per treballar per ser autònom per ser ric per guanyar diners per ser feliç per sobreviure per reproduir-se per tenir fills per ser persona. I estimar. O millor dit, firmar. I després tornar a firmar quan notis que ja et fas massa gran. Sobretot, estimar perquè toca. Si no tens família ni amics ni parella estable, vigila. Si no t'estimes i no saps per què i no pots més, vigila. T'estàs aïllant. T'allunyes en silenci de la realitat. Vigila. Cal llegir les notícies. Cal vestir-se amb faldilles. Encara que no t'agradi. Cal comprar sabatilles. Cal dur sostens i respallar-se el nas i les dents. Tots els dies.   Encara que no t'agradi. Cal comprar regals. I roba nova. I menjar. Encara que no t'agradi. I treballar. Sobretot. Treballar. Encara que no t'agradi. No pots estudiar sense treballar. No pots comprar sense treballar. No pots menjar sense treballar. No pots estimar sense mentir. No pots viure sense morir. Treballar i morir. Treballar intentant no morir. Tenir diners. Molts diners, calers, calents, per acabar amb no-res. Això que dic, fent-me un embolic, és així de poc divertit. Sonarà a fotesa. Sonarà a bestiesa. Sonarà a tristesa. Però si t'hi fixes, veuràs que aquesta és la nostra única recompensa. Viure per treballar. Treballar per viure. La realitat és trista. Per això n'inventem una cada matí quan ens llevem. Cada dia que ens despertem i intentem afrontar el dia com si fóssim valents i ens rentéssim les dents i llegíssim molts moments i sabéssim tot i més. La realitat és mentida. És la nostra mestressa preferida. Que ens estressa cada dia.  Per això n'inventem una cada matí quan ens llevem. Per intentar fer-nos creure que no treballem. Que no estudiem. Que realment estem fent el que volem. Que en som conscient. Que la realitat és veritat. Que no és mentida, encara que ho sigui dins del nostre cap. O n'hi ha massa o no n'hi ha cap. Digueu. Hi ha cap veritat o se'ns ha oblidat? Expliqueu-me què ha passat. Tingueu la bondat.

Repost0
11 abril 2016 1 11 /04 /abril /2016 00:39

"Jo sempre em sento feliç, ¿saps per què? Perquè no espero res de ningú; ja que esperar fa mal; la vida és curta, així que estima la vida, sigues feliç i somriu sempre, viu només per a tu i recorda: abans de parlar, escolta; abans d’escriure, pensa; abans de ferir, sent; abans d’odiar, estima; abans de rendir-te, intenta-ho; abans de morir, viu."....WILLIAM SHAKESPEARE.(text extret del llibre "365 idees per canviar la teva vida" , del grandíssim escriptor, mestre de saviesa i paradigmàtica persona, un bon amic, Francesc Miralles)

Repost0
19 enero 2016 2 19 /01 /enero /2016 00:35

Vaja. Màgica. Feia temps de l'últim vers entre les dents. Tantes proves i treballs i parcials i mals de cap i abdominals. Tants exàmens que ja no raja ni una paraula. I tu que vas caure. I jo que vaig escriure't una sola paraula. Magra. Magrana. Neu moscada. Nou moscada. I una abraçada. Gràcies al teu somriure puc escriure més fluïd aquesta nit. Qui ho hauria dit. "Que bonic que bonic que bonic. Quina veu més fina que té. Quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps." Els teus ulls carregats de moments. "El Bernat m'ha dit que t'ha vist per Barcelona, que t'acompanyava un home molt alt." Ah ah ah aah. Gràcies Manel.

Repost0
9 enero 2016 6 09 /01 /enero /2016 01:29

Dissabte nou de gener. Dos quarts de dues i encara ulls oberts. Escriure una nova novel.la. Pensar que val la pena. Intercalar-hi algun poema. Sentir que hi ha molt tema. Mirar una peli després de molts anys. Olvídate de mi. Pensar que el Jim Carrey i la Kate Winslet són dos grans actors. Plorar sense llàgrimes ni mocs ni mocadors. Regalar flors al teu millor admirador que sóc jo. Agraïr a la gent que estimo que vulgui estar amb mi. Pensar en dormir. Pensar en començar una novel.la sense fi. Tenir ganes de sentir que algú llegeixi el que escric. I que ho troba bonic. I que una sensació meravellosa li omple el pit. I que riu sense tenir sentit. I que se sent com un nen petit. I que diu que és feliç per haver-ho llegit. I apa. Bona nit. I somriure i sospirar dins del llit.

Repost0
3 enero 2016 7 03 /01 /enero /2016 03:43

Gràcies per aquesta nit. Somriure petit. Gràcies pel que has dit. I millor el que no has dit. Gràcies per compartir una estona amb mi al llit. No és fàcil ser fàcil com aquesta nit. Gràcies nit. Per haver existit. Per haver finit. Per haver dit i no dit. Gràcies petita. Gràcies per la fruita prohibida. Gràcies per riure ara. Gràcies per la flor dins del meu pit encara. Floritures i la teva riallada dançant com un flam. Dançant encara. Dançant bastant. Seguiré somniant. Ara, amb els ulls tancant. Tancats. Tacats de fang. De flam. De la teva mirada entusiasmada sota la foscor gairebé encantada. Au, gràcies encara. Fins la pròxima abraçada. O besada. O xerrada.

Repost0
3 enero 2016 7 03 /01 /enero /2016 03:26

Foc

Sol. Alço el vol. Foc. Això és el que sóc. Tu ets lluna. Ets petita i tossuda. Però de mi saps poc. No ho saps tot.  Jo no valc poc. Jo vaig sempre a joc. Mai no perdo i sempre moc. El foc sóc. Més fort que un roc. Ballar a poc a poc. Lluna. Tu i l'espuma. Sentir-te ben a prop. Voler fondre'm amb l'or. Després riure ben fort. D'acord. Fort. Ben fort. Foc. Passar de roc a foc. De foc a roc. De nino a ninot. De guanyo a guanyo tot. Somriure com un ninot. Sentir que el cap no pot. No pot seguir el joc. Foc. Aquí i enlloc. Arreu. Dins meu. Per tot. Mai poc. Avui com ahir. Sempre i tendre. Seguir sense fi. Pensar en com gaudir. I després perdre el camí. Per encendre el nom destí. Foc. Juguem a poc a poc. Jugaré amb tu o tu amb mi. Ets la lluna de la nit. El meu somriure petit s'ha exhaurit. Ara és una rialla que no calla. El teu alè no fa el pes. Res és més i pot res com el meu foc. Enterra'm. Llença'm aigua. Mulla'm i despulla'm. No ho vulguis creure, Merla. No gosis no entendre. Que no perdo mai. Que vaig sempre a cavall. Que jo duc el meu ball. Ja pots deixar el treball. No sé més que guanyar i deixar que perdis sense parar. Vaig néixer en un casino. Vaig obrir pas entre les flames i el vòmit del meu timo. Foc. Tu llences rocs. Jo sóc el foc. Lluna. Lluna de plàstic. No em fas res. Ni tan sols fàstic. Jo sóc el sol. Arranco el sòl. Tothom em vol. Faig el meu vol. Sóc etern i la gent se'n dol. Escalfo molt i tu no fas ni fredor. Ets una lluna i jo ho sóc tot. Suposo que entens els jugadors del partit. Jo moc fitxa. Jo em trec el moc i tu t'hi fixes. Jo em moc i tu sospires. No pensis que penses guanyar. No saps quin jugador t'has trobat. Una flama i tot s'haurà acabat. Jo començo el joc. Jo moc fitxa. Tu tremoles. La flama et trepitja. L'escalfor guanya la foscor. Tu fas mitja. No et mous. No dius ni mitja. Jo penso en guanyar. Jo penso en cremar. Tu tremoles sota l'ala. Ets la lluna insalvable. Suposo que entens la jugada. No tens opcions. Ves a buscar els teus peons. Jo mentre, dels teus jocs en faig maratons. Mers passatemps que m'omplen menys que un respall de dents. Menys que un plat ben presentat d'un sortit ennumerat d'escuradents. Valents intents. Lluna. Bruna. Escuradents sense carn és sinònim dels teus encants. Ja n'he vist abans de més lluents. Jo jugo i guanyo. No faig miraments. Jo somric i ric i no enganyo. Agafa els teus intents dolents. Agafa els escuradents valents. I renta't les dents. Els teus moviments, lluna, davant meu, resplandent, són meres pessigolles. Foc. No sóc poc. El teu joc no és res. El teu foc no escalfa ni es panseix. No tens res contra el meu foc. No em crec el teu moc. No brilles gens. Lluna. Per no dir menys. Per no dir més. Foc. Fins aquí les instruccions del meu joc. Jo de tu, m'adormiria i fugiria a poc a poc. No sigui que et cremis d'un cop i et vingui singlot. He vist llunes més ardents. No m'il.lumines gens. Pateix buscant altres entreteniments. Han sigut uns maldestros intents de brillar en aquesta nit que ja ha finit. Dorm al teu llit. El teu petit llit. Cohibit. Jo dormo al meu. És el meu trofeu. És calent com la meva ment. És un llit valent perquè no precisa la teva tènue llum incandescent. Lluna, bruna, massa dura i superficial per poder brillar com cal. Fas venir pena fins i tot fingint el que no et cal. Ni tan sols les estrelles et volen cap mal. No és cap homenatge al teu servei. No et pensis que estic fent-me vell. Remarco, sóc el novell. Sóc el rovell. Tu no arribes ni a fer ombra a la closca ni a la meva pell. Sóc el foc. Tu no entres ni d'aprop al meu joc. Has perdut abans d'haver nascut. Em sap greu que no hagis pogut. Suposaré que ha sigut entretingut. Almenys jo m'he rigut. El meu foc s'ha merescut. Tinc el somriure més sorrut. Sóc el més calent i ardent i valent que mai ha aparegut en cap moment dins de cap ment. Així em despedeixo. M'acomiado. Faig barbarismes. Escric anant al lavabo. I ric mentre surt... Subtilment. Ardentment. Atentament. Foc. Paper primer. Cadena avall suaument. Atentament. Foc. Aquest és el meu joc.

Repost0
28 diciembre 2015 1 28 /12 /diciembre /2015 02:56

Veure i mirar i viure i riure sense parar. Veure una pel.lícula i riure sacsejant la clavícul.la. És massa. Quan passa. Escoltar una rialla i saber que és la teva sense adonar-te'n a priori. Sorprendre't de tu i de ningú. Riure i sentir que ets algú. Veure i creure que pots veure i creure el que vols. Veure més i més i volar sense ales.

Repost0
24 diciembre 2015 4 24 /12 /diciembre /2015 21:07

Turró de lacasitos.És un bon títol. Com les bones hores que ens passem tots plegats ornamentant les cases perquè arriba un dia de consumisme disfressat de celebració. Un dia que no vull dir que no m'agradi, comences a menjar turrons i no hi ha qui et pari. Però i això és tot? Tanta feinada per menjar una sopa, un pollastre, i rossegar un trosset de turronet? Que bonic i absurd. Com un petit cuc. Turró de lacacitos, autèntica xocolata. I després es pregunten per què la societat no avança. El pot és gegant, però no hi ha per on agafar-se, a aquest món plegat de rodamons i de vides sense noms farcides de mentides li falta una nansa. És una autèntica farsa. Com les xarxes socials. Només produeixen mancança. Falsa versemblança. Enveja i enyorança. Pujança d'ego i després baixança. No quadra la balança. El món és una gran pansa. Penjant fotos i enviant missatges sense moure's de casa. Immediatesa que cansa. Ja no ens cansem per somriure. Ara ens cansem per viure. Fins i tot ens cansa escriure. Turró de lacasitos. Ja que estic, somric, sospiro i llegeixo, aprofito. Abans que sigui hora de fer no-res, menjar el pollastre farcit i riure sense sentit. Celebrar turró de lacasitos. I menjar. I pensar, que bo que està, quasi vomito, ja ve Nadal, anem a gastar, donar valors materialistes a aquesta societat que va a piles. Que és farsa. Com el discurs del rei. Com els ninos de quan erets nen. Innocent. Com els lacasitos. Bon Nadal. I tal. No tinc depressió. Perdó per això. És que he menjat massa turró. Estava bo. Com aquest dia de debò. Permeteu-me el sarcasme. Jo bridaré pel turró. La resta, és un barril buit que fa pudor.

Repost0

COMPRA AMLEPSE

 

AMLEPSE, ROBERT CASJUANA DASCA, Amlepse, amlepse llibre, amlepse libro
AMLEPSE, la meva primera novel·la publicada

 

 

 

...Hi ha moltes coses per sentir...

 

 

 

The Raven Boys, MAGGIE STIEFVATER

J.DICKER

"Dues coses donen sentit a la vida: els llibres i l'amor".

 

JOEL DICKER

 

I wonder

"I wonder how many times you've been had

And I wonder how many plans have gone bad

I wonder how many times you had sex

And I wonder do you know who'll be next

I wonder I wonder wonder I do"

 

Rodriguez

 

Un dels meus llibres preferits

...Hi ha tantes coses que es tornen boniques quan te les mires bé...

 

...Hi ha coses que és millor deixar enterrades i oblidades...

 

 

...Al cap i a la fi, fer-se gran és qüestió d'aprendre a mantenir-se en el bàndol dels que riuen...

 

...Si penses que hi haurà demà, s'esvaniran les teranyines i les penes....

 

 

Si no em desperto, LAUREN OLIVER

"EL AMOR ES LA DROGA DEFINITIVA"


 

 

 

BRYAN FERRY

Frases

...La joventud es una novia caprichosa. No sabemos entenderla ni valorarla hasta que se va con otro para no volver jamás...

 

 

Juventud de Homero


 

Marina, CARLOS RUIZ ZAFÓN