27 noviembre 2014
4
27
/11
/noviembre
/2014
19:19
Hi ha l’ara i el demà, el que ve i se’n va,
Hi ha el dia a dia, la via cap a la monotonia,
Hi ha la càlida flama del sol que abrasa,
Hi ha tot el que cansa i pesa massa,
Hi ha tot el temps perquè caminis,
Hi ha decepcions, sons, racons,
ponts, roncs, fons, mons i ocasions,
Hi ha la vigília que desdibuixa els somnis,
Però també hi ha
En una sortida
El seu somriure
On vull viure.
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
15 noviembre 2014
6
15
/11
/noviembre
/2014
00:50
.
.
.
Res és fàcil o difícil, tot és com tu vulguis que sigui, si ets prou fort o forta per voler-ho de veritat.
No sempre fas el que vols, no sempre vols el que fas. Perquè hi ha coses que no canvien tan fàcilment, perquè hi ha facilitats que no pots evitar. Cada dia aprens i desaprens, comprens i recordes i entens i tems, t’equivoques i et penedeixes d’alguns esdeveniments. Però també descobreixes que ets un altre, diferent, pacient, conscient, atent, valent, sent al present, en comparació al que erets fa un moment.
Fa temps vaig despertar de matinada amb la flassada embolcallada per apuntar aquestes paraules amagades a la pàgina que no vaig voler ensenyar-te, paraules que són onades calmes que vessen llàgrimes i que travessen com bales.
Tot això que hem dit, abans que pugui adonar-me’n, haurà desaparegut per sempre. No tornaré a trobar-ho fins d’aquí a molt de temps, i em perdré buscant-ho encara més temps, del que em pugui imaginar ni tan sols ara. Però potser per això mateix val la pena viure-ho. Si no ho hagués viscut, no t’hauria trobat.
Ja ho diu, el gran Albert Espinosa: “Per viure, cal viure.”
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
13 noviembre 2014
4
13
/11
/noviembre
/2014
20:38
Larus ridibundus. "La gavina riallera".
.
.
.
Tu i jo i els larus,
tu i jo mirant-nos.
Segons el latinus,
Eren ridibundus.
Els sentíem divertint-nos
escoltàvem la seva enteça
per menjar una bona presa
potser un o dos peixos
del mar on no hi ha esquerda.
Ens sentíem a nosaltres mateixos
bategant els cors intensos,
com un bes sense pressa,
com una abraçada emesa,
com una flor creixent sense fressa,
com el volar de la roba estesa,
com el cant que una gavina resa,
com un somriure que no cessa,
com la ridibundus quan em beses.
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
12 noviembre 2014
3
12
/11
/noviembre
/2014
15:14
A vegades és moltes vegades i a vegades és poques vegades.
A vegades tanco els ulls per veure’t i altres obro els ulls per veure’t.
A vegades n’hi ha prou amb una mirada per poder sentir tot el que no s’ha parlat encara.
A vegades val la pena callar i escoltar-se, bategant calent al vals lent d’una garsa al vent.
A vegades prou paraules són massa i massa paraules són prou.
A vegades abraçades les persones i altres estones fent males cares.
On anem, quan dormim? On dormim, quan anem?
Què pensem, quan callem? Què callem, quan pensem?
Què sentim, quan mirem? Què mirem, quan sentim?
Hi ha cançons dins del llac dels sons sense fons, o és al llac del cor sense fons on hi ha cançons?
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
12 noviembre 2014
3
12
/11
/noviembre
/2014
00:27
Quan parles oblido
potser per sempre
que hi ha tristesa.
Quan mires
sento com s’atura
tota la natura.
Desplega les ales
el meu cor petit
quan sent el teu pit.
Un crit al cel
Sospirant la mel
dels teus llavis de carmel.
El que vull més
més vull que el
que et vull dir.
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
10 noviembre 2014
1
10
/11
/noviembre
/2014
20:24
No sé dir amb prou grat
no puc expressar amb prou esclat
com de lluny es veu el blat
com de bonic és sentir-se estimat
i què és el que he trobat.
Però tu, ara has arribat
per fer canviar el meu estat
per esclatar com el tap
que algun begut ha destapat
lluny de tot, arraconat
en una ombra de la ciutat
on abans ni ara no hem estat.
El que he trobat
és el que m'ha mancat.
Potser ara ha arribat
l'ara que havia buscat.
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
10 noviembre 2014
1
10
/11
/noviembre
/2014
20:12
FACEBOOK: ROBERT CASAJUANA
TWITTER: ROBERT CASAJUANA ( @RobertCasajuana )
INSTAGRAM: @RobertCasajuanaDasca
E-MAIL: Casajuanarobert@gmail.com
WEB: http://robertcd.wixsite.com/robertcasajuana
PETIT POEMA SOBRE MI :
Us parlaré breument de mi
amb unes paraules deixades aquí.
Daniel Miralles és pseudònim
vingut en part en homenatge
pels llibres del prestatge
d'un autor homònim
també com a anònim.
Què puc dir sobre mi,
que no sigui massa dir?
Sóc com un amant
dels llibres i les vides
que estima sense raó
buscant el diamant
sempre endavant
en el cor del so
de la paraula
sovint semblant faula
i que escric
vivint aquest embolic
d'històries i amors
que mai ha finit
on s'originen els records.
Qui vulgui contactar amb mi, pot fer-ho a través de la següent direcció :) :
danielmirallesss@hotmail.com
També deixo la meva pàgina de Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Daniel-Miralles-Overblog/430502923641597
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
10 noviembre 2014
1
10
/11
/noviembre
/2014
20:08
Busco buscant la busca que busca
i et trobo trobant el que troba la trobada.
Busco buscant buscat el que busca
i et trobo trobant el que torna la tornada.
Busco brusc el bus que busca
i et trobo torbada tornant tombada trobada.
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
9 noviembre 2014
7
09
/11
/noviembre
/2014
01:10
PLE D'AMOR
Ple d'amor és el meu cor, quan no sap d'on surt tot un món que està venint per mils camins i s'estan unint en un de sol com un raig que no vol parar de lluir com el vol de la papallona que aviat ha de morir en un instant on hi ha el davant i el meu cor ple d'amor.
Ple d'alè serè que vull tenir aquí amb mi avui per si demà no ve el que ha de venir.
Ple d'amor i ple de tot, com el foc que ardent pacient atent conscient que va creixent de buit a petit dins del meu petit encongit pit que es fa gran quan sent a prop el rugit roig del llavi on clavi per fi el meu desig infinit cap a tu, si te'm vols endur a l'univers infinit que és el teu somriure - on vull viure i adormir-me -guarnit pels teus silencis i el teu esguard que em fa covard i alhora saltar com un isard o com el meu cor ple de tot i ple d'amor.
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
9 noviembre 2014
7
09
/11
/noviembre
/2014
00:32
Silenciós
De sobte, la biblioteca va quedar a les fosques. Per un moment, no es va sentir res. I això que normalment ja hi ha silenci, a les biblioteques. Però aquesta vegada el silenci va abraçar-ho tot, com una mà invisible maquiavèl•lica que vol endur-se totes les paraules. Quan els llums es van encendre, els presents no van ser capaços de tornar a parlar mai més. El silenci havia sigut massa bonic per ser trencat. Les paraules mai arribaven a expressar la plenitud del silenci, la serenitat de dos parells d’ulls que es miren, dos somriures que es troben, dues ànimes que es toquen, dos mons que xoquen per crear-ne un altre de millor, dos éssers que s’estimen sense condicions.
De sobte, el món va ser silenciós. Tot gràcies a la biblioteca que, de sobte, va quedar a les fosques.
Robert Casajuana Dasca Daniel Miralles
-
en
Poesies
.jpg)
