Les vacances amb la família. Un bon tema (espero) per esbargir-me. Aquest text no és una disculpa. És només un pensament al vent. Un anunciament. Un discurs sincer. Un manifest del que em passa pel cap. No hi ha res millor que allunyar-se de tot, oblidar la quotidianitat, la monotonia, les obligacions i els deures estudiantils durant el mes d'agost. Unes vacances amb família a tocar d'un poblet plàcid, fresc i càlid, ni gran ni petit, és un estiu ideal, genial, sensacional, brutal. Però a vegades (sempre hi ha un però) cal desconnectar també dels altres o de les estones familiars i buscar moments diferents, sentiments, oportunitats menys sociables o potser menys estables i més egoistes, més agosarades i individualistes, com ara fugir del poble, de retorn a la ciutat. Motius mèdics buits i ortopèdics o simplement blasfèmics per la seva poca utilitat. Una cita al cap que possiblement serà per res. Tot i així,  crec que el més important és fer el que hom sent a cada instant. Em fa mal de dir, potser només una mica, però deixar de banda la família és trist i eufòric al mateix ritme. No em puc partir, trist de dir, però voldria ser capaç de decidir sempre el que millor encaixa amb cada camí. És igual de llastimós marxar de la calma del poble i la companyia de la família, com ho és també aixoplugar-se i arrugar-se a la ciutat per poder quedar amb alguna amistat i anar a un bar o a veure un cinema refrescat. Em sap igual de greu marxar del poble que no fer-ho. Conclusió: buscar una divisió dels dies és la millor opció. Un temps al poble, i després, un temps a la ciutat. En tots dos casos, estic igualment ben acompanyat. Aquesta és la millor veritat. I això és tot. Gràcies per haver-me escoltat i acompanyat en aquest estrany monòleg que he ideat. Papa, fes bondat, que fa uns dies ens tenies "preocupats". M'ha encantat estar tan ben acompanyat al poble. Ara em llenço als dies de ciutat. Enyoraré els acudits dits i no dits, els riures, els embolics familiars, la piscina, les excursions, els crits, el silenci, les gossetes, el pàdel i mil coses més que no caben en aquest text.