Vel. Contempla el cel. Somriure dolç com la mel. Qui ho sabria dir. Estic al cel. Em trec el vel. Un vel que és mel. Avui estic al cel. Mitja hora més o menys per demà. Tornem a començar. Tot es pot millorar. Tot està per caminar. Vel. El que ens priva de veure el cel. El que ens impedeix sortir del zel. La sensació de perdre i no sentir buidor. Estem tots al cel. Volem com abelles portadores de mel. Solquem el cel. Esborrem el vel. No tinguem por. Em trec l'edredó. Tinc encara escalfor. No tinc pudor. Tampoc no faig pudor. Estic callat o rient a ple pulmó. Busco constantment la serenor. La comprensió. La sensació d'estar en compenetració amb el meu jo. El vel que està ple de zel i ens impedeix cada cop més escodrinyar el cel amb els ulls d'un to de dolçor, de sensació, de mel, de cel, d'anhel. Anhel de cel. Anhel de mel. Tots volem el cel. Tots volem la mel. Tots vivim amb l'anhel. Tots som el cel. Tots som al cel. Perdem constantment. Ens equivoquem. Ens emprenyem. Ens menyspreem. Ens ignorem. Ens odiem. Ens enviem missatges immediats a casa estant, tots separats buscant la mel. Tots connectats en trobar el cel i oblidar el zel. Tots anhelant aquest mateix anhel. Anhel del cel, d'esborrar el cel, d'un somriure, d'uns ullets, d'una olor, d'una escalfor, d'una sensació, que ens recordi i apropi a la mel. Llençant el vel. Encegats pels aparells apagats com els nostres anhels esborrats. Encegats per pantalles oblidant les mirades. Homenatjant i solidaritzant amb paraules les desgràcies humanes asseguts a les nostres butaques sense moure ni un peu ni tan sols posar-nos les sabates. No ho veiem. No ho veiem? El vel. Ens impedeix veure el cel. Ens arracona cap al zel. El vel no vol que tastem la mel. No vol sentir ni una paraula de caramel. Un somriure carregat d'amor de mel. Ens somriem sense esbossar somriures, en pantalles buides i xarxes virtuals ensopides. Pengem fotos buscant l'aprovació, l'estimació, l'adoració, la fama, la mala fama insana. Que ens posa el vel. Que ens fa oblidar l'olor i el gust dolç de la mel i del caramel. Ens perdem en el vel i en el zel. Compatim. No compartim. Escrivim. No parlem. Enviem. No somriem. Escoltem cançons. Llençem condons. I mai ens traiem el vel. I fingim patir quan els altres marxen i se'n van al cel. Obrim el món virtual, ens hi endinsem i murmurem que ens sap greu. Perdrem el temps compartint virtualment els pensaments íntims que són interns i esdevenen mers esdeveniments buits de sentiments. Vel.