Cinc pelis

Cinc pelis per cinc euros: un dia aprofitat.

Ahir dia 28 de desembre de 2017 vaig anar al Cinemes Maldà. Vaig veure tota la cartellera del dia. Des de les tres de la tarda fins a les dotze de la nit. Cinc pelis. Per cinc euros. Totes absolutament recomanables. Ni una sola de dolenta o prescindible. Totes de diferents països i totes igual de necessàries en el nostre segle XXI. La primera pel.lícula va ser Llueven vacas. Molt interessant. Una gran Maribel Verdú. Amb uns diàlegs sucosos i absurds. Una mena de surrealisme on la metàfora de les vaques plovent equival a la violència de gènere. I quan parlo de violència de gènere em refereixo no només a la física, sinó també a la psicològica. La segona pel.li va ser Handia. Dos germans se separen arran la guerra. Quan un torna, troba a l'altre molt canviat. Pateix el gegantisme. Una malaltia incurable que et retalla l'esperança de vida a mesura que els ossos se't engrandeixen com per art de màgia. Tercera pel.lícula, aquest cop hongaresa; En cuerpo y alma. Dos treballadors d'un escorxador descobreixen que comparteixen exactament els mateixos somnis cada nit. És com si les seves ments es trobessin en el món oníric. Aquesta connexió insòlita provocarà agradables conseqüències: l'amor. On també toparan de ben a prop amb l'altra cara de la moneda: la mort. La quarta pel.lícula, del Regne Unit, You where never really here. Una pel.lícula dura i real. Prostitució en menors d'edat. Sang i morts. Impressionant. Un Joaquin Phoenix esplèndid. Potser el millor treball de tota la seva carrera cinematogràfica. I la darrera, per acabar, un documental imprescindible sobre els germans Lumière.