A vegades és moltes vegades i a vegades és poques vegades.
A vegades tanco els ulls per veure’t i altres obro els ulls per veure’t.
A vegades n’hi ha prou amb una mirada per poder sentir tot el que no s’ha parlat encara.
A vegades val la pena callar i escoltar-se, bategant calent al vals lent d’una garsa al vent.
A vegades prou paraules són massa i massa paraules són prou.
A vegades abraçades les persones i altres estones fent males cares.
On anem, quan dormim? On dormim, quan anem?
Què pensem, quan callem? Què callem, quan pensem?
Què sentim, quan mirem? Què mirem, quan sentim?
Hi ha cançons dins del llac dels sons sense fons, o és al llac del cor sense fons on hi ha cançons?
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/http%3A%2F%2F4.bp.blogspot.com%2F_-kmKADU3-F8%2FTN2G5sVKDZI%2FAAAAAAAAjSM%2F-rIaX0oBIIY%2Fs1600%2Fwave_5.jpg)
/http%3A%2F%2Fsp5.fotolog.com%2Fphoto%2F53%2F10%2F55%2Fmevalemangos%2F1229996793417_f.jpg)
/http%3A%2F%2F1.bp.blogspot.com%2F-eQDFT6zIBbY%2FT2npoOc3GxI%2FAAAAAAAAJow%2Fz2k3kg3NtmQ%2Fs1600%2FAmanecer%2By%2BAtardecer%2B%2830%29.jpg)