"La humanitat canvia sempre, però hi ha unes constants. La gent es torna idiota quan s'enamora, les persones volen el que no poden tenir, i les edats compreses entre els dotze i els divuit anys són sempre, sempre, una porqueria."
.
CLAUDIA GRAY
Encara no és ben bé de nit, ni tampoc mitjanit. Encara no m'he adormit, de pensar m'he fet un tip.
Estic dins del llit, i he decidit, amb l'embolic del meu propi anhel reprimit, que guardo dins meu sense preu com un dit petit aixafat dins del pit agafant-se al neguit el meu cor cohibit, a la recerca d'un somni que no cau en l'oblit i que rau en el gest més petit, com un sospir o un replic, fer una ressenya d'un llibre fa temps llegit, que es titula MITJANIT, tot i que encara no és mitjanit i encara no m'he adormit, i de pensar m'he fet un tip, i no sé de què ric. 
.
..
.
.
.
.
.
.
CLAUDIA GRAY (Amy Vincent)
BIOGRAFIA
Claudia Gray ( Amy Vincent nacida el 12 de junio de 1970) es una escritora estadounidense conocida por escribir la saga Medianoche (Medianoche, Adicción, Despedida, Renacer Balthazar).
.
.
SINOPSIS
La primera novel·la d’una saga trepidant se centra en Bianca Olivier, una noia que sent que no pertany a cap lloc i que els seus pares la protegeixen massa de tot. Ara que ha arribat a Mitjanit; una prestigiosa institució acadèmica en la qual estarà internada durant tot l’any,se sent desplaçada, fora de context en un internat en el qual tots els nois tenen els pectorals quadrats i les noies unes cames de model. Sovint té malsons i té ganes de fugir...
Però en el moment precís apareix en Lucas Ross, un noi ros, simpàtic però misteriós que tampoc sembla adaptar-se a l’acadèmia. La Bianca anirà traçant plans i s’anirà integrant en aquest internat però caurà inevitablement en les xarxes d’en Lucas. A això se li sumen nous problemes que apareixeran i que tindran a veure amb el nom de Baltasar, amb la sang i amb un petó que podria resultar mortal...
Mitjanit et deixarà bocabadat/a amb la seva màgia, passió i emocionants aventures que hauran de superar els protagonistes per tal de poder estar junts, per sempre.
.
.
.
FRASES
Hi ha persones a les quals els agrada conèixer gent nova i no els costa gens començar una conversa i fer amics ràpidament, però, jo, ni era així ni ho havia estat mai. Tot el contrari.
Em fa gràcia: quan les persones et qualifiquen de “tímida” sovint somriuen. Com si ser tímid fos una cosa graciosa (...)
(...) si sabessin com se sent realment una persona tímida-i no em refereixo a algú que només se sent insegur al principi-, no somriurien.
(...) Havia decidit que més valia gaudir quan en tenia l'oportunitat.
El silenci s'allargava, però no es feia estrany. A vegades hi ha persones amb qui pots estar en silenci sense sentir la necessitat d'haver de parlar de banalitats.
Al llarg de la meva vida, només havia trobat dues persones allà on vivíem amb qui podia fer això, i sempre havia cregut que es necessitaven anys per trobar-les.
-M'agraden els llocs com aquests- va dir en Lucas -.Són reals. No pas com aquestes cadenes dissenyades totes iguals.
-A mi també. Pots estar tranquil i ser tu mateix.
-Ser jo mateix-el seu somriure era llunyà, com si es rigués d'alguna cosa que només ell sabia-
Hauria de ser més fàcil del que és.
L'entenia perfectament.
(...) Ningú mai no pensa que pot passar res de dolent fins que realment passa alguna cosa.
Bianca, tu tens un destí. Vas néixer vampir. Mai no n'has de dubtar, d'això, i no vull que comencis a dubtar-ne ara.
Tots els segles que he conegut i les meravelles que he vist no tenen ni punt de comparació amb el fet d'estar viu.
(...) -Gaudeix de la vida mentre en tinguis. No dura per sempre, ni per als vampirs ni per a ningú.
Si estimes algú no pots deixar que les mentides s'interposin entre vosaltres. No importa el que va passar, fins i tot si us heu perdut l'un a l'altre per sempre, us deveu la veritat.
La humanitat canvia sempre, però hi ha unes constants. La gent es torna idiota quan s'enamora, les persones volen el que no poden tenir, i les edats compreses entre els dotze i els divuit anys són sempre, sempre, una porqueria.
Estàs viva, Bianca. Encara no pots apreciar què significa estar viu. És millor que ser vampir, és millor que qualsevol altra cosa del món. Recordo molt poques coses sobre com era estar viu i si ho pogués tornar a sentir, ni que fos per un dia, valdria més que qualsevol altra cosa del món. Fins i tot tornar a morir, aquest cop per sempre.
/image%2F1394106%2F20150506%2Fob_06c4f4_pn829-g.jpg)
/image%2F1394106%2F20150129%2Fob_e050ba_lolito.png)
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)