Café Society

Café Society. Ambientació als anys trenta. Un excel.lent repartiment d'actors famosos (com Jesse Eisenberg, Kristen Stewart o Steve Carell) convertirts en models i testimonis dels dubtes i les pors de l'època, esdevenint més madurs en aquesta projecció, obra d'art cinematogràfica, molt menys comercial i molt més real. La nova pel.lícula de Woody Allen. Té més de vuitanta anys. En cap moment perd la capacitat de crear guions enginyosos. Segueix debatint-se a si mateix, en aquest cas amb una mesurada i suau veu en off que ell mateix narra com si llegís, segueix preocupant-se pels temes existencials que sempre l'han molestat i encisat potser per parts iguals. La vida i la mort. El dret a viure. La pena de mort. La justícia. L'assassinat. Què és el bé i què és el mal. Qui fa el bé? Per què? Interrogants eterns. Preguntes retòriques. Que mai s'acaben. Com la vida. Com la mort. Com els records. Em quedo amb un parell de frases de la pel.li: "La vida sembla escrita per un humorista molt sàdic." I també: "Viu cada dia com si fos el darrer. Fins que aquest ho sigui." Gràcies, un cop més, com de costum, per fer-nos riure, Woody Allen. Gràcies per seguir endavant, malgrat totes les dificultats, gràcies per seguir fent bon cinema, obres d'art i no només simples passatemps sense transcendència.