Dins del cap

Abans que res; llegeix. Això no és un comiat. Això no és un manifest d'una celebritat. No estic enfadat ni enamorat ni enrabiat ni escandalitzat ni preocupat ni oblidat ni estranyat. Només parlo dins del cap. Això no és cap text homenatjat. No et pensis que m'hagis importat més que la meva pròpia veritat. No és veritat. Simplement ha passat i s'ha escoltat com un vers cantat dins, ben endins del cap. Ho has notat. No t'ha importat. Dins del cap. Ràbia. Gàbia. Crit. Oblit. Tot és buit. Petit. Patir per qui no ha patit. Creure en qui no ha cregut. Confiar en un desconegut. Sentir un bon aixopluc. Cap on ha anat? Qui ho ha notat? Ahir dins del cap va néixer una casualitat. Ahir segur que no t'hi havies ni fixat. Ahir era un dia més del teu mes. I què més? Em deixo res? Cartes. Fartes. Cantes. Mantes. Dins del cap. Ahir feia un mes que no en sabia de tu res. Tot soterrat. Dins. Tot ben endins. Dins del meu cap. Dins del cap he desitjat que tot pot fer-se realitat. Paraules dins del cap, que escric i algú m'escriu. Vivim en un niu de maldat excavat per un soldat que ja no viu en la captivitat de la guerra que ha domesticat. No es pot domesticar allò dolent, va dir un valent. Però dins del meu cap, és tot veritat. Dins del cap, la teva maldat és llum i bondat amb un rumb fixat. Dins del cap oblido tot el que ha passat i recordo que fins i tot nosaltres ens hem despertat. Tot queda enrere, tot s'enterra i brilla com un nou dia, tot m'allibera i m'alimenta dins del meu cap. No hi ha pietat ni comiat dins del meu cap. Només aquella veu que no té preu i que m'explica històries del passat. M'alegra haver-te besat. M'alegra que s'hagi acabat. M'alegra gaver-te alegrat en aquesta ciutat que és una espelma que ens enlluerna i que avui he apagat al haver sospirat. Avui d'ahir; dins del cap ens hem mirat i ens hem perdonat el que ens vam dir. Recordant el que vam viure un altre ahir amb menys verí i més espontaneïtat. Ja ho vam dir. Ja va venir. Ja era al meu cap. No t'enamoris de mi. Clar que sí. No ho he fet pas. He fet el pas. He fet camí. El meu cap està content d'estar abraçat al record que ja hem esborrat. És més eloqüent el moment viscut ara que somrient l'he recordat dins del cap. Tot és bondat o és maldat. Depèn de com ho guardis dins del cap. Depèn de com recordis què ha passat. Tot s'evapora i tremola, riu i plora a tothora, tot s'esbraona i s'arracona, tots els somriures i riures que trobo dignes de viure, tot està encaixonat, desordenat, desperdigat, desaprofitat, descomposat, desconfiat, descongelat, desconnectat, desorbitat, desestressat i destriat dins del meu cap. Cal somriure per tot el que ha passat. Almenys, si et fa vergonya, somriu dins del teu cap. Allà tot hi cap. Allà tot és veritat.