Dormit

Dormit. Quan sents una escalfor al pit. Tranquil. Com un frec al melic. Suau. Com un somriure tocant l'orella. O una cella. Vora a la teva. Un cel blau o negre. Dormit quan és fosca nit però no de nit i ningú ha dormit encara al seu llit. Dormit una tarda calma. Dormit tancant els ulls menjant els batecs. Renecs. Precs. Sospirs grans i petitets. Dents esmolant la llengua. llengües parlant sense veu. Llavis que són de neu i de cendra, de desig i de tendresa. Dormit. Quan et sembla que has dormit. Quan erets tan petit que volies despertar però s'hi estava massa bé arraulit. Al teu racó lluny del dolor i de l'oblit d'un mal antic. Dormit com quan et poses l'abric sota la gelor de la nit i la negror del cel exhaurit. Infinit. Dormit infinit en la passió de no saber on arribarà això del son sense nom. Dormit com un àngel després d'un dia de bondat finit. Dormit com un ocell petit dins del niu. Dormit com quan has dit sense haver dit. Dormit com quan has sentit i tens la nit en un racó del pit com la negror del cel infinit. Dormit com una tristor que cau en el pou de la llum de la lluna que ha sortit a prendre la fresca pel seu balcó. Dormit com el nadó que jau i somica i grunyeix i replica al llit sense entendre qui és ni on està el sentit del petit món on ha sortit.