La veritat és mentida

Ai, la veritat. La veritat és veritat perquè cap dins del meu cap. Redundant. Vigileu, estic parlant i em fliparé bastant. Ja us podeu anar preocupant i preparant. Avisats esteu. La veritat és que m'agradaria explicar la veritat. Però seria una mentida.  Començo a veure coses que no puc creure. Com el pare que neteja i escombra i renta i cuina i canta i es pinta les ungles i la mare que comenta el futbol mentre glopeja la cervesa i que riu i que embruta i que guanya un sou abusiu, exuberant, extraordinari, impressionant, corrosiu, excitant, estimulant, mil vegades superior al d'un home i també al d'un elefant... No ho puc creure. Seria ben bonic. A vegades ric sense saber què he dit. La veritat em fa entendre que no hi ha una sola veritat. Ens enfadem acaloradament buscant raons quan estem carregats de veritats que neixen cada instant en aquest món. La veritat és una mescla entre el que pensem i el que hem escoltat. La veritat és una lluita d'un mateix cap a si mateix. La veritat neix de dins i va sortint a fer combat. Treu el cap com un soldat tímid a mesura que fem bondat. O que fem maldat. Perquè no hi ha res blanc etern o negre infinit. La veritat és que tot queda en res tan aviat com ha passat. No ens dóna temps ni de rentar-nos les dents. Quan trobem la veritat i la tenim al nostre costat, venen altres vents més calents. I la veritat queda feta un nyap. És una transitorietat que mai ha acabat i que no coneixem plenament. És com el rusc de mel que s'ha buidat abans de ser acabat. Tots perdem buscant la veritat. Perdem el que trobem. El que canvia en cada moment. Com un somriure. Com un nen. Com un moment. Com el tòpic de les paraules al vent. Llavors, deixem de preocupar-nos. Res és etern. No busquem tan. I arrisquem més. Quan siguem morts, de la veritat no en quedarà gairebé res. Quan no estiguem, ja no podrem. Per això cal deixar de tenir la raó. La única veritat universal és que no n'hi ha cap. Buscar-la ens fa perdre el cap. Com enfadar-nos. Com odiar-nos. Com oblidar-nos. Com deixar de mirar-nos. Com intentar ser més. Com pensar massa en un mateix. La veritat és una falsa realitat. És la religió més llastimosa que s'ha inventat. Mart pot ser un calamar, dins meu. La Lluna pot ser un trofeu, dins meu. El món pot deixar de girar quan em rasco un peu, dins meu. La veritat ni tan sols és veritat. La Terra és rodona. La televisió empresona. Les criatures són bufones. Les cadires tenen rodes. Els cotxes volen. Veritats. Que poden ser mentides. Cinc per cinc són vint-i-cinc. Indiscutible. A no ser que sigui un analfabet. No tenir whatsapp et fa ser menys real. No saber les taules de multiplicar et fa ser menys real. Vigila. No t'oblidis de la realitat. No la teva. No. Dic aquella que ens han ensenyat. La de nèixer per créixer per estudiar per aprendre per meréixer per treballar per ser autònom per ser ric per guanyar diners per ser feliç per sobreviure per reproduir-se per tenir fills per ser persona. I estimar. O millor dit, firmar. I després tornar a firmar quan notis que ja et fas massa gran. Sobretot, estimar perquè toca. Si no tens família ni amics ni parella estable, vigila. Si no t'estimes i no saps per què i no pots més, vigila. T'estàs aïllant. T'allunyes en silenci de la realitat. Vigila. Cal llegir les notícies. Cal vestir-se amb faldilles. Encara que no t'agradi. Cal comprar sabatilles. Cal dur sostens i respallar-se el nas i les dents. Tots els dies.   Encara que no t'agradi. Cal comprar regals. I roba nova. I menjar. Encara que no t'agradi. I treballar. Sobretot. Treballar. Encara que no t'agradi. No pots estudiar sense treballar. No pots comprar sense treballar. No pots menjar sense treballar. No pots estimar sense mentir. No pots viure sense morir. Treballar i morir. Treballar intentant no morir. Tenir diners. Molts diners, calers, calents, per acabar amb no-res. Això que dic, fent-me un embolic, és així de poc divertit. Sonarà a fotesa. Sonarà a bestiesa. Sonarà a tristesa. Però si t'hi fixes, veuràs que aquesta és la nostra única recompensa. Viure per treballar. Treballar per viure. La realitat és trista. Per això n'inventem una cada matí quan ens llevem. Cada dia que ens despertem i intentem afrontar el dia com si fóssim valents i ens rentéssim les dents i llegíssim molts moments i sabéssim tot i més. La realitat és mentida. És la nostra mestressa preferida. Que ens estressa cada dia.  Per això n'inventem una cada matí quan ens llevem. Per intentar fer-nos creure que no treballem. Que no estudiem. Que realment estem fent el que volem. Que en som conscient. Que la realitat és veritat. Que no és mentida, encara que ho sigui dins del nostre cap. O n'hi ha massa o no n'hi ha cap. Digueu. Hi ha cap veritat o se'ns ha oblidat? Expliqueu-me què ha passat. Tingueu la bondat.