Llegir

Llegir per resistir i sentir que estic aquí per llegir sense patir. Llegir per sentir que estic més viu que una perdiu. Llegir per oblidar que tot s'oblida sense avisar. Llegir sent conscient que aviat tot s'esborra i s'ho endú el vent. Com les paraules. Com les mirades. Com el patiment o sofriment. Si fos per mi, llegiria fins a la fi. Si fos per mi, viuria entre llibres i riuria sentint-me ric. Llegir és bonic. M'ho dóna tot sense ocupar espai. M'omple de joia i d'esglai. M'arrossega cap a noves experiències que no viuré mai. M'ofega i m'assassina sense causar-me cap ferida. M'abraça amb la mateixa amenaça que una rialla. M'abraça sense ser massa. M'escalfa com l'enyorança. M'entèn com un nen. M'allibera com la pena. M'acompanya com l'amic que mai enganya. M'escolta sense ulls ni mirades mortes. M'estreny com si estigués a prop de l'infern. M'enterra lluny de la Terra per enviar-me a una altra menys covarda i més capaç d'entendre que l'home tot ho esguerra amb l'afany de poder i la guerra. L'home que fa mal sense matar a ningú altre que al seu passat animal, desig carnal. L'home que aniquila la Terra forn de la seva vida. L'home que també escriu per dir el que diu. L'home que retrocedeix i s'atordeix a si mateix tallant les arrels de la natura i cremant el niu de la flor més pura.