Sembla

Sembla així més bonic, sense trobar un primer sentit decidit d'allò que escric. M'agrada creure que no em faig cap embolic i que és divertit el que escric. Sembla que neixi de nou. Sembla que sigui trist, però és la realitat on visc. Sembla que sóc ben feliç. Semblo més jo quan estic amb l'abric d'un llibre bo. Sembla que sembla que semblo diferent al meu semblant. Sembla que sembli un altre. Sembla que estic a punt de caure. En el pou més gran del món. Esborrar tot allò que som. Esdevenir un altre. Sembla que estic traient el color d'un lloc que abans era fosc. No ens movem. Canviem. Constantment. Semblo diferent. És el que té, ser-ne consicent. No parlo de ser valent. Sembla que ho sembli. Però sembla que és més enllà on vull arribar. Sembla que el meu pensament està despert. Per primer cop, potser mai tan poc. Avui és el demà que vindrà. Sembla que ja no em cal aprendre a caminar. Totes les paraules dites, ja es poden esborrar. Mireu-me, començo a ser un sol. Començo, gairebé sembla, a aixecar el vol. Vigileu, no us quedeu massa a prop meu, aneu, aneu. Vigileu, que aquest niu meu no s'assembla al teu, ni tampoc al seu.