Una setmana de calma

Només em queda això, una última setmana abans de tornar a la vida quotidiana. Les setmanes que s'exhaureixen i es panseixen com fulles a l'hivern mogudes per la força imparable del vent. Setmanes diferents com ho poden ser els dies segons què en treguis de cadascun d'ells. D'aquí una setmana tornaré a les classes de la Universitat. Es diu aviat. No n'estic cansat. Però també aprecio la meravellosa sensació de tenir llibertat. En relació a l'horari de llevar-me i d'adormir-me, de preparar el dia i d'acabar-lo. Ahir vaig anar al cronopios a veure Birdman per segona vegada. Va valer la pena. Coses com aquestes, diverses, honestes, que s'allunyen del pa de cada dia, que s'aprecien entre la boirina espessa de la monotonia de cada dia, són les mateixes idees que ens serveixen d'aliciens i d'aliments per continuar endavant trencant motlles i rebentant pensaments. Cal sortir de la quotidianitat per ppder valorar-ne el seu bon costat. Cal llegir amb sensació de viure una novetat oblidant que demà potser serà simple record esborrat. En un mes de gener que portem, només m'he llegit un llibre sencer. Quince perros. Us el recomano a tots. Ah, i la sèrie The Mandy nosequè també està molt bé.