Contra el vent del nord, Daniel Glattauer

Avui us presento un llibre que vaig llegir ja fa temps però que no deixa de sorprendre'm cada cop que el recordo. Mai m'hagués imaginat que una història d'amor virtual es pogués escriure en forma de novel·la d'una manera tan meravellosa.

DANIEL GLATTAUER, 

Contra el vent del nord

SINOPSIS

¿Pot haver-hi, per als desitjos secrets, un lloc més segur
que el món virtual? Leo Leike rep, per error, un email d’una desconeguda, l’Emmi. Com que és educat, l’hi contesta; i ella, que s’hi sent atreta, n’hi torna a escriure un altre. Així, a poc a poc, s’estableix un diàleg que no té marxa enrere.

Tot i que han decidit no revelar res de la seva vida privada, cada u intenta descobrir entre línies els secrets
de l’altre...

L’Emmi és casada i el Leo es recupera d’un amor fracassat. Tantes emocions enviades, rebudes i guardades, ¿resistirien una trobada «real»?

FRASES DEL LLIBRE (les que més m'han agradat)

Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.

En la “vida real”, si te'n vols sortir en la cursa de fons, cal mantenir les pròpies emocions sota control constant: AQUÍ no em puc permetre passar-me! AIXÒ ho he d'acceptar! D'AIXÒ no n'he de fe cas!

Contínuament adaptes els sentiments al que tens al voltant, protegeixes els qui estimes, fas tots els papers de l'auca quotidiana, fas equilibris, sospeses i neutralitzes perquè tota l'estructura no perilli, perquè tu mateix/a en formes part.

Amb tu, estimat Leo, goso mostrar-me tan espontània com sóc per dins. No penso dues vegades el que et puc exigir, simplement t'escric el que em surt. I em va tan bé!!! 

Aquest és el teu mèrit, Leo, per això t'has tornat tan imprescindible: m'acceptes tal com sóc. De vegades em frenes, algunes coses les ignores, d'altres se t'entravessen. Però la teva constància respecte a mi em demostra que puc ser com sóc. 

Cinc dies més tard, sense assumpte:    

Benvolguda Emmi, quan esquies també estàs on-line? Salutacions cordials, Leo.

Leo, necessites una dona, t'has de tornar a enamorar. Aleshores sabràs què t'ha faltat tot aquest temps. La proximitat no és eliminar distàncies, sinó superar-les. 

Les crisis no són per faltes d'ideals, sinó perquè no es pot deixar de perseguir-los. Leo, no cal pensar-hi més, necessitem una dona per a tu!

El meus mobles ja em tornen a mirar una mica.

Que quines dones m'agraden? Doncs les que són com escrius tu, Emmi. Però també aquelles en que veig la possibilitat d'arribar a ser món interior, no solament exterior.

Avui es podran fer ous ferrats a les roques de les terres altes d'Escòcia, sempre que les gallines que campen a l'aire lliure no es converteixin automàticament en pollastres rostits o, en el millor dels casos, ponguin ous durs fins i tot a l'hivern.

Fes-me tocar de peus a terra, amb duresa si vols, però no em deixis penjant de l'aire.

Emmi, no era en sentit despectiu. Quan una cosa funciona bé no pot anar tan malament, no? 

Anirà malament quan deixi de funcionar bé. Llavors caldrà preguntar-se: per què ja no funciona tan bé? O: podria funcionar millor?

Només un parell de petons, Emmi. Quin mal té? És enganyar, això? Què és engany? Un email? O una veu? O una olor? O un petó? Ara vull estar amb tu. 

Vull entortolligar-me amb tu. Només passar una nit amb l'Emmi. Tancaré els ulls, no cal que sàpiga com és. Només olorar-la, fer-li petons i sentir-la, molt a la vora. Ric de felicitat. Això és engany, Emmi?

Però la música és vida. Mentre sona, res no es mor per sempre. Quan ets músic i toques, vius records com si fossin fets immediats.

35 segons més tard:    

Per què no?          

50 segons més tard:  

Perquè no hi ha aquesta possibilitat.      

Un minut després:

Tot és possible.      

45 segons més tard:

Això no. Perquè ja no és possible d'entrada.

55 segons més tard:  

Sovint hi ha possibilitats remotes que no donaries mai per certes i després resulta que ho són. Passa moltes vegades.

Dos minuts més tard:  

Bona nit. Jo estic molt enamorada de tu. Tinc por de trobar-me amb tu. No puc imaginar-me que després et perdré. Amb amor, Emmi.          

Tres minuts més tard:      

No s'ha de pensar mai a “perdre”. Ja hi perds només de pensar-hi. Bona nit, estimada.