Joc de Trons, GEORGE R.R. MARTIN

Fa pocs dies que em vaig llegir un dels llibres més celebrats actualment, tant per la seva versió en forma de sèrie televisiva com per la seva imaginació infinita.

Estic parlant justament de JOC DE TRONS, la nova saga èpica de la qual tothom parla.

Així doncs, aquí teniu la ressenya de la primera part de la saga,

JOC DE TRONS. Cançó de gel i foc 1.

SINOPSI

En una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de desencadenar-se el conflicte. El fred s'acosta, i en les glaçades estepes del nord, a Hivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme.

Al centre del conflicte es troben els Stark d'Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d'una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d'abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d'assassins i bastards, que s'ajunten en un temps de lúgubres presagis.

Entre els complots i contracomplots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d'uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.

A Joc de Trons, George R. R. Martin ha creat una autèntica obra mestra, combinant el millor del gènere. Misteri, intriga, romanticisme i aventura omplen les pàgines d'aquest primer volum en una sèrie èpica que fascinarà els amants de la fantasia arreu del món.

FRASES DEL LLIBRE

GEORGE R.R. MARTIN

JOC DE TRONS.  CANÇÓ DE GEL I DE FOC 1

.-Es pot dir que un home és valent encara que tingui por?-va preguntar en Bran després de rumiar-hi.      

-És l'únic moment en què es pot ser valent.-va assenyalar el seu pare.

En Tyrion Lannister va alçar la vista dels seus llibres i es va esgarrifar, tot i que la biblioteca era càlida i acollidora. L'udol d'un llop despertava una emoció que arrencava qualsevol persona del seu present i del lloc on era i la transportava a un bosc fosc de la ment, per fer-la córrer nua davant la bandada.

S'havia passat la nit llegint, però no era pas la primera vegada. En Tyrion Lannister no necessitava gaires hores de son.

De vegades, dos camins diferents duen fins al mateix castell.

Tinc una visió realista de les meves aptituds i les meves mancances. La meva arma és la meva ment. El meu germà té una espasa, el rei Robert té una atxa, i jo tinc la meva ment...i una ment necessita llibres tal com una espasa necessita una pedra d'afinar per ser esmolada. Vet aquí perquè llegeixo tant, Jon Neu.

.-No ploris, vola.   

-No sé volar-va dir en Bran- No puc, no puc...       

-Com ho saps? Ho has provat mai?

.-Ets un corb de debò?-va preguntar en Bran.      

-Estàs caient de debò?-va replicar el corb.     

-Només és un somni.-va dir en Bran.    

-N'estàs segur?-va fer el corb.    

-Em despertaré quan xoqui contra el terra.- va dir el nen a l'ocell.      

-Et moriràs quan xoquis contra el terra.-va fer el corb. I va continuar menjant blat de moro.

"I preguem perquè sigui l'home que em penso que és", va acabar la frase amb el pensament, "i no l'home en qui sospito que s'ha convertit."

La vella li va dedicar un somriure desdentegat.    

-Els meus contes? No, petit senyor, no són pas meus. Els contes hi són, ras i curt. Ja hi eren abans de mi, i hi seran després, i abans de tu, també.

.-En Syrio diu que cada lesió és una lliçó, i que cada lliçó et fa millor.

.-He comès més errors dels que us podríeu imaginar-va dir en Ned- però aquest no en va ser un.         

-Oh, sí que va ser un error, senyor-va insistir la Cersei- Quan es juga al joc de trons, només es pot guanyar o morir. No hi ha termes intermedis.

Que petita era la diferència entre la victòria i la derrota, entre la vida i la mort!

.-Has fet trampa.-va dir, enrabiada.-Has dit esquerra i has atacat per la dreta.         

-Això mateix. I ara ets morta.     

-Però has mentit.    

-Les meves paraules han mentit. Els meus ulls i els meus braços han dit la veritat, però tu no estaves atenta.           

-Sí que ho estava-va protestar l'Arya- No he deixat de mirar-te ni un segon.       

-Mirar no és veure, nena morta. El ballarí de l'aigua hi veu.

De sobte, l'Arya va tenir molta por.   

"La por fa talls més fondo que les espases", es va dir per controlar el batec accelerat del seu cor.

Tot el que el Syrio Forel li havia ensenyat li va passar pel cap a tota velocitat.  

"Veloç com un cérvol. Silenciosa com una ombra. La por fa talls més fondos que les espases. Ràpida com una serp. Tranquil·la com les aigües en calma. Forta com un ós. Ferotge com un golut. L'home que té por de perdre ja ha perdut."

No facis mai el que esperen que facis 

.-Jon, t'has preguntat mai de debò per què els homes de la Guàrdia de la Nit no prenen esposa ni tenen fills?-va preguntar el mestre Aemon.   

-No-va dir en Jon, i va arronsar les espatlles.

.-Perquè no estimin.-va respondre el vell.- perquè l'amor és la ruïna de l'honor, la mort del deure.    

Què és l'honor comparat amb l'amor d'una dona? Què és el deure comparat amb la sensació de tenir un fill acabat de néixer als teus braços o el record del somriure d'un germà? Aire i paraules. 

Només som humans, i els déus ens han fet per estimar. Aquesta és la nostra gran glòria i la nostra gran tragèdia.

Però tard o d'hora, en la vida de tots els homes arriba un dia que no és fàcil, un dia que cal de triar.

.-De les meves cicatrius, en faig cançons, dona xai- va dir Khal Drogo mentre s'asseia, acompanyat del dring de les campanetes.

.-Si em moro, plora per mi-va dir en Tyrion a la meuca.      

-Com sabreu si us ploro? Estareu mort.            

-Ho sabré.             

-Us crec.

Si la vida no valia res, quin valor tenia la mort?

.-Allò que estimem sempre ens acaba destruint, noi. Recordes que et vaig avisar?      

-Ho recordo. 

-Assegura't de no oblidar-ho mai. És a les veritats doloroses que ens hem d'aferrar.