Les llums de setembre, de Carlos Ruiz Zafón

En general prefereixo llegir aquest autor en castellà, perquè és el seu idioma matern i val la pena, però en aquest cas el vaig llegir traduït al català. Una altra novel·la única, meravellosa, poètica i carregada de misteri, fruït de la ment d'un dels millors escriptors que ha tingut mai la ciutat de Barcelona.

LES LLUMS DE SETEMBRE, de CARLOS RUIZ ZAFÓN

SINOPSIS

Un misteriós fabricant de joguines que viu reclòs en una mansió gegantina poblada per éssers mecànics i ombres del passat... 

Un enigma al voltant d’estranyes llums que brillen entre la boira que envolta l’illot del far. 

Una criatura de malson que s’oculta en la profunditat del bosc... 

Aquests i altres elements teixeixen la trama del misteri que unirà la Irene i l’Ismael per sempre durant un màgic estiu a la Badia Blava. Un misteri que els durà a viure la més emocionant de les aventures en un laberíntic món de llums i ombres.

FRASES

El mar té aquestes coses: passat un quant temps, tot ho retorna, especialment els records.

-No t'has de creure tot allò que vegis. La imatge de la realitat que els nostres ulls ens ofereixen és solament una il·lusió.

Perdut en el seu món i els seus quaderns, només el cel sabia quins pensaments li ocupaven la ment.

A la seva edat, segons semblava, el que feies era voltar amb bicicleta, fantasiejar i observar el món, tot esperant que el món et comencés a observar a tu.

(...)

Un dia qualsevol, un d'aquells dies d'agost en què la pluja havia esculpit als núvols castells de cotó damunt una làmina de blau resplendent...

-Potser t'agradaria visitar-lo,l'illot- va proposar l'Ismael.     

-Es pot?        

-Tot es pot fer. És qüestió d'atrevir-s'hi o no.-va respondre l'ismael amb un somriure desafiador.

La Irene li va sostenir la mirada. 

-Quan?       

-Dissabte vinent. Amb el meu veler.        

-Sols?       

-Sols.Però si et fa por...       

-No, no me'n fa-el va tallar la Irene.         

-Doncs, dissabte.

era una cosa tan senzilla, tan simple, que resultava difícil fins i tot d'aturar-se a pensar-hi. Era l'habitació d'un nen. Però hi mancava alguna cosa. Joguines.

Per un instant, els seus ulls es van perdre en els d'ella, i la Irene va sentir com el noi li premia lleugerament la mà. El món mai no havia estat tan lluny.

Sabia quan calia desviar la conversa o quan era millor deixar fluir lliurement els records.