Persones i paraules

Hi ha persones que quan les veus,

sents com si et parlessin les seves veus

les d'altres, les dels que no són meus

però que voldria que ho fossin

però que voldria que em rocin

amb els seus batecs 

amb els seus ullets. 

Hi ha persones que són suaus,

que són breus,

com paraules alades no pronunciades.

Hi ha paraules en les persones,

igual que hi ha persones en les paraules.

Hi ha una persona que té mil paraules amagades,

quan la miro als ulls descobreixo veritats amagades.

He vist paraules i he vist onades

dins dels seus ulls brillants

en els eterns i preciosos instants

que retenc amb les mans tancades.

Les paraules a vegades no parlen

només cal escoltar el silenci 

per sentir com algú pensi

que més que res valen.

Les paraules són veritats

a vegades amagades

a vegades alliberades

en mentides banes

en sospirs d'altres

en estranys amables

en moments estables

en cançons inoblidables

en instants interminables

en intensitats cansades

en pors desades

en portes tancades

en desitjos vagues

en idees callades

en ganes sanes

en un raïm d'abracades

en un munt de mirades

en un instant parades

en un petó aturades

en un alè amagades

en els teus ulls

quan calles

en els meus

quan parles.

En tu,

en mi

en tots nosaltres

hi ha paraules.