Comiat

Fins aviat. Comiat. Què ha passat? Com hi ha anat? Com ha estat? Comiat. El comiat és com un hiat. És com un terme lingüístic embrutat. El comiat no té maldat, encara que ens hagi costat o afectat. No té preu ni tampoc és teu ni meu. Comiat. No s'asseu ni té veu d'un altre tipus que no sigui dir adéu. El comiat algú se'l ha inventat. És com un petit camp de blat que una forta ventada s'ha emportat. No ens hem equivocat mai amb cap comiat. Un comiat mai ens ha jutjat o mai ens ha faltat. Un comiat sempre ha fet bondat. Si que sap, el comiat. Un cop ha arribat, tot queda arraconat. Però no pas oblidat. No és fàcil. No és difícil. Simplement, és un comiat. El comiat. El teu comiat. El seu comiat. Un comiat mai s'ha oblidat. Un comiat sempre ens fa costat. Un comiat sempre és de veritat. Un comiat sempre és acordat, pactat, calmat, premeditat. Quina calamitat, comiat. Quina brutalitat, comiat. Quina manca de pietat, comiat. Però mira, al final, un comiat que ens ha separat ha estat l'encarregat de fer-nos inesborrables en el passat. Un comiat ens ha acomiadat. Un comiat ens ha abraçat. Gràcies. Gràcies, estimat benaventurat i honrat comiat. Gràcies a tu he narrat aquesta situació de profunditat. Gràcies a tu aquest sentit arrelat ha ressucitat i s'ha alegrat de tot plegat. El comiat ens manté en el bé, en la veritat, en l'unió del record allargat, en la infinita amistat. El comiat és alegrat. El comiat és la millor veritat. El comiat ens ha despertat. Ens ha estimat. Ell és el nostre millor hiat. Tu tens el cabell rinxolat. Tu ets el comiat. Tu ets la veritat. Tu has plorat. Tu t'has esforçat. Tu has pensat. Recordat. Imaginat. Així és el comiat. I els comiats. Com un ble de cabells rinxolats. Com una lleona bona i de cara rodona i brillant en la nit. Com un adéu inacabat. Com un record que s'ha enxamplat. Com un estel que ha brillat. Com el que brillarà en l'eternitat. Comiat. Fins aviat.