Diners

Els diners que no valen res, que ens fan veure'ns diferents, pensar que som estadis econòmics, persones amb un capital, amb un estatus social, amb un sou com cal, si pot ser, el més alt, que això mai no fa mal, que tenir més serveix de molt (jo diria que de res), oblidant què hi fem en aquest món, allunyant-nos de la nostra naturalesa, la humanitat que ens ha acompanyat i ens ha portat, transformat en el que som, o millor dit el que podríem estat si aquesta presència econòmica no s'hagués manifestat, traient el cap, sense bondat, deixant un rastre de desastre, diners que serveixen per sobreviure i viure però també per robar i assassinar gent innocent. Al cap i a la fi, som les persones les que empobrim la humanitat monetària. Som nosaltres qui convertim els diners en un concepte que fa guerres, fam i desigualtats. L'amor no és complicat, som les persones les complicades. Els diners no maten a ningú, som les persones les assassines. Vivim en un planeta Terra que de terra en té poca. Els diners regeixen les nostres vides i les nostres lleis, vivim per tenir diners i sobreviure un dia més. Tant de bo els diners donessin menys als qui menys ho necessiten. Potser els diners també fan bones accions. Tot i les múltiples implicacions. Els diners ens fan pensar que tot és poc humà. Si tens diners seràs recordat per la humanitat. O potser això és el que ens han ensenyat. Em sembla que encara hi som a temps, de construir la nostra pròpia veritat. No tot en el món és la materialitat. També hi ha bondat i humanitat.