Diuen que escriure

Diuen que escriure t'ajuda a evadir-te. Diuen que escriure et fa sobreviure. Diuen que qui escriu no sap el que es diu. Diuen que escriure massa et fa allunyar-te de casa. Diuen que qui escriu és infeliç i no ho diu. Jo opino que escriure és viure. Escriure és una manera de cridar, de lluitar. Quan comences, a vegades penses que ja no podràs parar. Escriure m'ajuda a riure i a entendre que estic aquí per escriure sense prendre'm les coses massa a pit. Embolcallant-me en el meu propi embolic. Rimbaud va viure menys de trenta-vuit anys. I abans dels vint ja havia escrit tota la seva obra poètica. Però no buscava l'èxit, ni la fama, ni el record. Jo diria que buscava l'alliberació, la satisfacció, la sensació de conèixer-se a si mateix millor, l'exteriorització de la tristor. Escriure com una forma de viure. Escriure per sentir que estem aquí. Per saber que estàs amb mi. Per saber que et puc seguir. Per gaudir. Per recordar tot el que em vas dir ahir. Per esborrar la pena i pintar-la de poemes. Per omplir de pau els cors de tots els que desitgin llegir els meus mots. Per saber que no som pocs.