26 junio 2016
7
26
/06
/junio
/2016
02:39
Dia vint-i-sis. És tard però no són les sis. Veure una pel.lícula amb la teva germana anomenada What if. A l'acabar-la sentir-se feliç, gairebé al paradís. Riure recordant alguna seqüència. Intentar entendre paraules en anglès sense perdre la paciència. Sentir que vols llegir amb urgència. Escriure per explicar el que et fa estar en aquest estat de somnolència. Haver sopat un entrepà amb massa xoriç és un risc que t'impedeix perdre la consciència. Voler fugir del teu estómac per sentir que està menys ple. Acabar d'escriure una darrera frase amb plaer, pensant que tot va bé, que ara llegiré, que he aprovat i aprovaré, que aviat m'adormiré.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/image%2F1394106%2F20180127%2Fob_4bc7e3_portada.jpg)
