L'AMOR...

...Quan tenia nou anys (quina odisea!) vaig voler definir l'amor. Quan tenia nou anys, ja creia en l'amor. Enamorat de l'amor. Amant de les paraules. Sempre...

Mai no heu sentit alguna cosa que no encaixa? Com si estiguessiu presoners, tancats dins d'una caixa? Mai no heu sentit un cor de badalla i balla? Mai no heu sentit una veu dins teu que no calla?

L'amor té moltes cares, també té moltes creus.

L'amor té moltes mirades, també té moltes veus.

Qui l'ha viscut, sap que és molt més del que s'explica.

Qui no l'ha viscut, espera amb paciència el seu dia...

Quan tenia nou anys (quina odisea!) vaig voler definir l'amor. Quan tenia nou anys, ja creia en l'amor. Enamorat de l'amor. Amant de les paraules. Sempre.

Quan tenia nou anys vaig escriure una poesia per Sant Jordi. I, per sorpresa meva, va guanyar el primer premi. 

Em vaig sentir estrany. Em vaig sentir bé. Com si hagués obert una escletxa dins meu. Una escletxa de llum.

Aquí teniu aquella poesia.

Aquí teniu un tros de la meva vida.

Aquell poema que vaig escriure un dia d'abril de fa uns quants anys.

Aquell poema que vaig escriure quan només tenia nou anys:

L'AMOR

L'amor et fa estar:

content o trist,

i fins i tot feliç.

Trist per la pena,

content per la felicitat.

Les dues coses juntes

es diuen amistat.

L'amistat ve de:

Barcelona, Tarragona,

això és viure feliç,

i conviure sense risc.