2 octubre 2017
1
02
/10
/octubre
/2017
21:26
Dies convulsius com nusos obusos en els nius i al mateix temps, alegria ardent, un sentiment bell i diferent que feia anys que no respirava dintre meu amb tanta força com la meva veu.
Dies convulsius com la fluïdesa i profunditat dels rius. Però malgrat tot, generosa bondat, pacifisme, civisme, senzillesa, ordre, saviesa. Estarem atents als dies següents. Estarem somrients con nens. Clavells contra ous i rovells. Clavells contra ments buides de cervells. Clavells contra ocells germans de Piolín. Clavells bells. Somriures contra punys. La violència és la darrera entesa dels que no entenen mai. La violència és estupidesa. Somriurem davant el futur valent. Res aturarà la força del nostre vent.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/image%2F1394106%2F20180127%2Fob_4bc7e3_portada.jpg)
