No sóc ningú important, ningú em paga diners per escriure, no ho faig per caritat ni per res, però tinc ganes de dir.
No m'allargaré gaire, o potser sí, que això és Facebook i no Twitter. I perquè puc i vull. I perquè mira, feia temps que no publicava res. Però avui crec que CAL FER-HO. HAURIA DE FER-HO. Jo no aniré a la presó per FER AIXÒ QUE FAIG, QUE ÉS EXPRESSAR AMB LLIBERTAT LA MEVA HUMIL OPINIÓ. 
No aniré a la presó, però uns quants altres sí que ho faran. I ho trobo injust, estúpid, i malgrat tot, necessari. AVUI és un dia històric i vençut, AVUI és un dia alegre, tot i que ja estava previst (des de feia massa temps) que seria immensament trist. Avui, més que mai, el camí de la república tot just comença. I mireu, que ja en són deu. Els dos Jordis i avui 8 més que passaran la primera nit entre reixes. DEU. 10. DEU. Ens escolteu? SÓN 10. Deu les persones empresonades per defensar els seus ideals, per defensar-nos, per protegir Catalunya, per seguir endavant malgrat la repressió autoritària de l'Estat EspaÑOL, per continuar, per lluitar sense por, per ser leials, per defensar el mandat del poble, per no res, per ser demòcrates. No són delinqüents, ni assassins, ni corruptes, ni terroristes, ni violadors, ni nazis, ni tampoc no han fet res de dolent ni mal a ningú. Són persones com jo i com tu, que estaran engarjolades indefinidament sense dubtes, sense contemplacions, sense haver passat pels tràmits habituals que són els judicis preliminars burocràtics.
L'Ada diu que això d'avui és un dia negre per Catalunya. Jo crec que no, ESTIMADA ADA CONTRADICTÒRIA. Jo crec que avui és un gran dia per Catalunya, ni negre ni gris. No estem en això. Estem fent camí, dibuixant la història, escrivint el nostre futur com a catalans i catalanes lliures. Estem triomfant com mai abans. Estem vencent. Estem feliços. Estem contents. Estem fent història. No podem oblidar-ho. No podem mirar cap a un altre costat. TANT ÉS, SI SOM O NO INDEPENDENTISTES. ESTAN EMPRESONANT EL NOSTRE GOVERN ESCOLLIT DEMOCRÀTICAMENT A LES URNES. ESTANT CULPANT PERSONES INNOCENTS DE DELICTES INEXISTENTS (REBEL·LIÓ).
Si us plau, els que creieu que això és manipulació, que tot és mentida, que és el GOBIERNO qui té la raó, els qui penseu que m'equivoco escrivint això, els que estigueu en desacord, recordeu que el fascisme no es discuteix, el fascisme es destrueix.
Però no ens rendim, perquè els catalans som així de burros i de llestos, de capaços i de valents. No ens rendim i votarem. Perquè aquesta lluita que ja fa massa que dura, aviat acabarà, encara que tot just comença. Ens veurem el 21. Votarem un altre cop. Tornarem a les urnes, i aquest cop, tota Europa ens recolzarà. No tindran cap més remei.
Jo no aniré a la presó. Ni tu, que llegeixes això. Ni els qui ho compartiu.
Algú hi vol anar, a la presó? Algú es mor de ganes d'entregar-se davant d'un ESTAT FRANQUISTA? 
Però què faríeu si us toqués anar-hi? Hi aniríeu, pel bé de Catalunya?
Seríeu capaços de sacrificar les vostres serenes vides, seríeu capaços de deixar enrere les vostre famílies?
Seríeu capaços de ser tan valents com ho són ells?
Pregunteu-vos si podríeu. Perquè aquest dia és irrepetible. I espero que no torni a repetir-se. MALGRAT QUE ERA OBVI QUE PASSARIA, QUE ESTAVA EN EL GUIÓ, QUE ESTAVA PASSANT, QUE PASSA, QUE ÉS REAL, QUE EN PLE 2017, SEGLE VINT-I-U, ESTEM AQUÍ, AMB EL GOVERN ENTRE REIXES. QUE SÍ, QUE HO SOU. SOU GRANS. SOU UN ESTAT REPRESSOR I AUTORITARI, UNS FALANGISTES, UNS FARSANTS, UNS MANIPULADORS, UNS MENTIDERS, UN ESTAT D'EXCEPCIÓ, UNA DICTADURA DISFRESSADA DE DEMOCRÀCIA, UN "ESPANYA UNIDA JAMÁS SERÁ VENCIDA", UN "A POR ELLOS", UN "YO SOY ESPAÑOL ESPAÑOL"...Més de mil ferits. Més de mil ferits. Més de mil ferits i vosaltres contents de ser aquí.
NO ESTEM TRENCANT ESPANYA.
NO ESTEM SEPARANT-NOS DE NINGÚ. 
ESTEM MÉS UNITS I FORTS QUE MAI HO HA ESTAT ABANS NINGÚ.
ESTEM GUANYANT CATALUNYA.
ESTEM GUANYANT-HO TOT. ABSOLUTAMENT TOT.
AVIAT ES PARLARÀ DE VIDA.
ESTEM SENT LLIURES. PER FI. FINS MAI MÉS. ADÉU, ESPANYA. JA FA TEMPS QUE NO HI ETS.
"I que ens vagin fent les trampes,
que ens anirem fent les lleis." diu el cantant Josep Montero amb Zoo dins de la versió de la cançó Camins d'Obrint Pas.