Aquest poema el vaig escriure el dia 27 de novembre de l'any 2013, per presentar-lo al Sant Jordi del passat abril.
No vaig guanyar, però igualment el volia compartir aquí.
AMORTITZO EL MOMENT
Amortitzo el moment,
invertint en el present,
suportant un sentiment,
repercutint un pensament.
Abonant un cor valent,
carregant un record latent,
regularitzant conscientment,
comptabilitzant pacientment,
tota la màgia del moment,
que inverteixo en el present.
I què em queda?
Un tipus de canvi.
I quin és l’estalvi?
Un poc d’amor,
petit com un cor,
que equival a un món
que val la pena.
Res queda pendent
en el cobrament,
si la teva patent
és un batec lent.
Amortitzo el moment,
invertint en el present,
suportant un sentiment,
repercutint un pensament.
Tanco per caixa
aquest assentament,
guardo la màgia
eternament.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/http%3A%2F%2F4.bp.blogspot.com%2F_-kmKADU3-F8%2FTN2G5sVKDZI%2FAAAAAAAAjSM%2F-rIaX0oBIIY%2Fs1600%2Fwave_5.jpg)
/http%3A%2F%2Fsp5.fotolog.com%2Fphoto%2F53%2F10%2F55%2Fmevalemangos%2F1229996793417_f.jpg)
