No hay dos novelas iguales. No hay dos besos iguales. Y no hay dos sagas iguales.

No hay nada igual a esto, a esta saga, a esta magnífica saga que hoy recojo en un solo artículo.

Espero que os guste tanto como a mí. Es una trilogía juvenil, y no por eso es menos. Al contrario. Es más.

ESTHER SANZ, FRASES DE SUS LIBROS

ESTHER SANZ

EL BOSC DELS CORS ADORMITS 

La soledat desperta fantasmes oblidats a l'ànima.

Estàs a punt d'emprendre un viatge a les tenebres. Allí les nostres ànimes estaran juntes per sempre més i ja res no ens podrà separar.

.-No tindràs por després?     

-És possible-vaig admetre- però saps una cosa? La por tampoc no m'empipa tant com això. Si més no, quan estic espantada m'oblido d'estar trista.

Feia tant de temps que t'estimava en silenci que havia perdut l'esperança que tu sentissis el mateix. (...) Per a mi no és fàcil veure't amb ella i desitjar-te per a mi. Però no pot ser de cap més manera...

M'agrada estar amb tu. M'agrada el que sento quan sóc als teus braços, com reacciona la meva pell en contacte amb la teva com se'm desperten els sentits. 

Però sabia per experiència que el motiu aparent pel qual fem les coses mai no coincideix amb el motiu real que ens mou a fer-les. I que aquest motiu el descobrim a posteriori...

Me la vaig mirar obertament. 

Era guapa i tenia una cara amable quan somreia, però els ulls em van semblar inquietants. Els recordava verds de la nostra primera trobada i en aquells moments els veia

d'un blau intens i claríssim.

.-En aquest regne, quan un jove fa disset anys, el nostre rei li regala una llibreta, com aquesta que tinc aquí-va dir traient-se un quadern de la butxaca. Ella el va agafar, encuriosida, i el va obrir.

.-Hi anotem cada instant en què estimem de debò. Només compten els moments en que un amor pur ens envaeix el cor adormit. -el vellet va fer una pausa abans de continuar.- Cada vegada que una persona viu intensament un moment així, obre la llibreta i ho anota. A l'esquerra, descriu la situació: un primer petó, una declaració apassionada, el naixement d'un fill...I a la dreta, quant va durar aquesta sensació d'amor intens, aquesta experiència en què el cor semblava que estava a punt de sortir-li del pit. Quan es mor algú, obrim la seva llibreta, sumem el que ha estimat i ho escrivim a la seva tomba.

Al bosc dels cors adormits només compta aquest temps, perquè per a nosaltres és l'únic viscut.

Hi ha moments que justifiquen una vida. I vides que duren un sospir. La meva té sentit, amor Perquè t'he conegut.

El rastre de la por que m'havia deixat el malson s'havia esborrat del tot. Era una cançó preciosa.

Se'm va anar dissipant la tristesa a mesura que em fonia en la profunditat d'aquells ulls blaus i càlids. Tot d'un plegat, el món va desaparèixer i em vaig sentir desconnectada de tot el que no fos aquell

rostre, tan bell i masculí.

.-Em sap greu que t'hagi molestat el meu silenci.- es va disculpar.- Quan vius aïllat al bosc, les paraules perden tot el sentit.

.-Quants anys tens?-vaig preguntar encuriosida.      

-Quina importància té això?     

-Suposo que cap.-Vaig encongir les espatlles.

.-O sigui que ets un àngel caigut.-vaig reflexionar amb veu alta en un to burleta.    

-En realitat ho som tots. Fins i tot tu.       

-Sí, això diu Plató.

.-Has de tornar a casa teva.      

-Però me'n vull anar amb tu...-vaig murmurar, dolguda.       

-Per què?      

Em vaig sentir estúpida en no saber què contestar.

.-Si véns amb mi, em donaràs molts maldecaps. Ningú, em sents bé, Clara?, ningú no pot tenir notícia de la meva existència.

Em va agradar la manera amb què la seva veu cristal·lina i els seus llavis perfectes van donar forma per primera vegada al meu nom. Vaig assentir com una bona nena que a la fi ha entès la

transcendència dels seus actes.

Ningú no va tenir notícia de la seva existència en vida. Ningú no en va plorar la mort.

Amb el cor destrossat, em vaig concentrar en treure'm la por del damunt. No volia que ell em flairés la basarda insuportable que amenaçava en el meu pit davant de la idea de perdre'l per sempre més.

.-Em sembla impossible que hagis vingut! Deixa'm pessigar-te per assegurar-me que no somio.      

La Paula va xisclar i va fer un bot.   

-Mira que ets carallot! Se suposa que t'has de pessigar tu mateixa.

Les diferències entre totes dues quasi eren tan abismals com les dels nostres destins. I malgrat tot, les nostres ànimes no podien estar més unides.

.-Clara, tu has obert una clariana lluminosa en el meu bosc ombrívol. M'has despertat el cor.                 

-Quant de temps feia que dormia?-vaig preguntar, vacil·lant.                 

-Més de cent anys.

EL JARDÍN DE LAS HADAS SIN SUEÑO

.-Deberías hacerlo más a menudo.      

-¿El qué?      

-Sonreír. Te sienta bien.       

-Últimamente no he tenido muchos motivos.       

-Pero ahora estás sonriendo.        

-Sí.

Hay cosas que no vemos, pero que dejan un gran vacío cuando las hemos perdido.

No todos los besos son iguales. Solo algunos consiguen que el mundo se pare.

El amor siempre es posible. A menos que seas una hada sin sueño.

Si crees que es posible, lo será.

.-Y dejar de lado todo lo que no fuera la vida- continuó el chico- para no descubrir en el momento de mi muerte que no había vivido.

LA CUIDAD DE LA LUNA ETERNA

Dicen que el vértigo es, en realidad, una atracción fatal hacia el abismo, que es la muerte quien nos llama para sellar nuestro destino.

Me negué a admitir que sentía algo más intenso que la rabia que me carcomía por dentro; algo más fuerte incluso que los celos que me pinchaban como agujas en el corazón al imaginármelos juntos.

Tú, en cambio, vives aislado, huyendo del miedo, sin darte cuenta de que el único temor que te impide ser feliz es el tuyo propio.

.-A veces la perfección resulta difícil de soportar, ¿no crees?    -Si hubiera una vacuna contra ella, me la pondría sin pensarlo.-respondí con tristeza recordando a Bosco.

.-La hay- respondió Álvaro- Se llama olvido. Solo quien olvida el amor puede ser inmune a la belleza.

Ámame cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite.  Ama a tus enemigos y ruega por aquellos que te persiguen.

.-"Los diez mandamientos del renacentista -tradujo - Uno: "Fomenta la paz. Huye del caos, de la guerra y de cualquier forma de conflicto."

.-Dos: "Respeta la Naturaleza, de ella vienes y a ella vas. Formas parte del universo y tu esencia está en cada flor y en cada animal, incluso en el insecto más repulsivo o la semilla más insignificante.

Tres: "Siente tu cuerpo y experimenta todas las posibilidades que ofrece, sin pudor ni verguenza."

Cuatro: "Descubre tu don y compártelo."       Cinco: "Ama a tu prójimo como a ti mismo. No hagas nada que no quieras que te hagan."   Seis: "Sé generoso. Nada de lo que tienes es tuyo ni

podrás llevártelo cuando mueras.

Los sentimientos cambian...Piensas que conoces a una persona...Pero luego te sorprende y descubres que no es como tú pensabas.