Que tan bon punt sentim aquest cop de porta tan conclusiu i posis un peu al món, et trobis ja molt millor. Que creuïs el carrer a càmera lenta i et digui el vent que un dels dos ho havia de fer. Que notis un pas lleuger. Que captis tots els detalls, les coses petites d'un dia clar, que uuna màgia magnetitzant s'instal·li al teu voltant. Que trobis una feina de lo teu i el primer dia ja entris amb bon peu. Que els del teu voltant et trobin molt més guapa. Que facis nous amics. Que cap et falli mai. Que descobreixis en aquell veí un paio simpàtic i divertit que una nit es presenti amb un bon vi i tal. Que en la comparació que faràs amb els altres no hi hagi color. Que sempre et segueixi el joc. Ni massa ni massa poc. Que no us passin factura els anys següents que percebeu les coses sempre a temps. Que et miris al mirall sentint-te afortunada. Que et diguis "sóc feliç" i llavors que ho perdis tot. Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal? Que caiguin, sense pietat, les deu plagues d'Egipte sobre el teu cap. Que t'intentis amagar. Que t'acabin delatant. Que els Déus, els vells i els nous, t'agafin mania. Que tinguis por. Que el mite de Prometeu t'il·lustri de cap a peus. Que quan no puguis més, albiris l'esperança que em cridis des de lluny però no ho facis prou fort. Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/image%2F1394106%2F20180127%2Fob_4bc7e3_portada.jpg)
