Hi ha persones que quan les veus,
sents com si et parlessin les seves veus
les d'altres, les dels que no són meus
però que voldria que ho fossin
però que voldria que em rocin
amb els seus batecs
amb els seus ullets.
Hi ha persones que són suaus,
que són breus,
com paraules alades no pronunciades.
Hi ha paraules en les persones,
igual que hi ha persones en les paraules.
Hi ha una persona que té mil paraules amagades,
quan la miro als ulls descobreixo veritats amagades.
He vist paraules i he vist onades
dins dels seus ulls brillants
en els eterns i preciosos instants
que retenc amb les mans tancades.
Les paraules a vegades no parlen
només cal escoltar el silenci
per sentir com algú pensi
que més que res valen.
Les paraules són veritats
a vegades amagades
a vegades alliberades
en mentides banes
en sospirs d'altres
en estranys amables
en moments estables
en cançons inoblidables
en instants interminables
en intensitats cansades
en pors desades
en portes tancades
en desitjos vagues
en idees callades
en ganes sanes
en un raïm d'abracades
en un munt de mirades
en un instant parades
en un petó aturades
en un alè amagades
en els teus ulls
quan calles
en els meus
quan parles.
En tu,
en mi
en tots nosaltres
hi ha paraules.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/http%3A%2F%2F4.bp.blogspot.com%2F_-kmKADU3-F8%2FTN2G5sVKDZI%2FAAAAAAAAjSM%2F-rIaX0oBIIY%2Fs1600%2Fwave_5.jpg)
/http%3A%2F%2Fsp5.fotolog.com%2Fphoto%2F53%2F10%2F55%2Fmevalemangos%2F1229996793417_f.jpg)
