Reseña: Oblivion, Francesc Miralles

14 junio 2012 4 14 /06 /junio /2012 16:19

Título: Øbliviøn, Un cielo tras otro ( Primera parte de una trilogía)
Autor: Francesc Miralles
Editorial: La Galera
Páginas: 296
Precio: 16.95 €
Idioma: en catalán y/o en castellano.

Sinopsis:

Sasha es un joven buenachón, el protagonista de la novela. Un día visita acompañado de su amiga Birdy un mercadillo. Cuando encuentran un bar que nunca antes habían visto, llamado Øbliviøn, toda su vida da un giro brutal e inesperado.

Una vez dentro, Sasha hará amistad con Ivonne, una joven que tiene sueños extraños donde aparece un extraterrestre y que piensa que el amor es un virus de otro mundo que nos ayuda a saber quiénes somos y de dónde venimos.

El día siguiente, Sasha despierta con cierta tranquilidad, y llega a creer que todo ha sido un simple sueño. Pero al cabo de unos días recibe un correo de un remitente desconocido que afirma que Oblivion existe, y que solo hace falta una clave para entrar.

Es a partir de ese momento cuando Sasha empezará a desar acceder al sitio misterioso, sea como sea...

Opinión Personal :

Para mí es uno de los mejores libros que he leído últimamente, a pesar de su corta extensión y su sencillez narrativa. Francesc Miralles tiene un estilo único único de describir y crear historias que atrapa al lector de principio a fin. Junto con toques humorísticos, eróticos y filosóficos, esta es posiblemente la mejor de todas las novelas para público juvenil del autor, que tan solo tiene 44 años y muchos más por delante para fascinar a miles de lectores.

Frases: (están en catalán, porque es el idioma en el que leí el libro).

En el meu petit món tothom coneixia a tothom.

-Aquest càmping fa dos anys que és tancat.

-Doncs el deuen haver tornat a obrir.

-I un be negre-va replicar mentre em guiava a través del revisor.-Visc a Aranjuez i hi passo cada dia pel costat. Allò està més tancat que el cony de la meva àvia.

-Si et burxen és perquè els agrades.

-Vols dir?

-Sé el que dic. Quan a una noia no li interesses, et tracta com si fossis invisible. Elles no perden el temps amb aquestes coses. Aquesta pesada s'ha fixat en

tu des del primer moment i no sap com cridar la teva atenció.

-D'on coi surts tu?

No va contestar. Després de mirar-me de cap a peus, va sortir del solar a pas tranquil en direcció a la benzinera. Vaig deixar el bat de beisbol a terra i la vaig seguir.

Quan un noi tan maco com tu vesteix malament, cal despullar-lo per donar-li un estil que el faci brillar. (...) Au, posa't els calçotets. Sortiràs d'aquí fet tot un hipster.

-Em sap greu haver-te fet plorar. Sóc un imbècil.

La Birdy va sospirar abans de dir:

-No m'has ofès. Ploro per tu i per mi. Ara ja som dos robinsons.

Quan un ésser estimat ens abandona, els llocs que freqüentava esdevenen el darrer rastre del seu pas pel món.

Com si una força invisible m'estirés, em vaig girar lentament cap a la pista de ball. Llavors la vaig veure.

Com si l'atmosfera s'hagués tornat sobtadament densa, vaig sentir que cadascuna de les meves passes tenia lloc en un planeta desconegut.

-Quin és el teu somni?

-Això varia a cada moment. (...) Ara mateix crec que no tinc cap somni.

-Això és impossible. Tothom persegueix algun somni. Si no, estaries mort.

-Potser ho estic...I el meu cos encara no se n'ha assabentat.

-Com t'enamoris d'ella te la tallo.

-No t'amoïnis, estic immunitzat contra l'amor.

-Això ho diuen tots.

-No conec cap lloc que només pugui ser trobat estant enamorat.

-És clar, perquè ets tan inútil que no t'has enamorat en la teva punyetera vida. Jo crec que vas entrar dins "d'allò" per error. (...) I si intentes el que proposa aquesta sonada? Potser no arribis enlloc, però ens ho passarem de conya!

[ (...) El rastre d'un somni, al cap i a la fi, ja és un rastre. Eternament agraït, Sasha ]

-Imagina que has entrat en un lloc però després t'assabentes que no existeix i que, per tant, mai no hi has estat. Més tard et diuen que aquest lloc existeix únicament per a aquells que estan enamorats i que només ells poden trobar la porta. Per tant, t'aconsellen que t'enamoris d'algú per veure si així hi pots tornar, però tu no ho veus clar. Què pensaries de tot plegat?

-Pensaria que ets absolutament encantador.

[ ESTIC ENMIG DE PROBLEMES. FELIÇ DIMECRES, DYLAN. ]

[ SAPS QUÈ DEIA SEMPRE LA MEVA ÀVIA? TOTS ELS PROBLEMES TENEN MISTERIOSES SOLUCIONS. UN PETÓ O^O ]

-Ets una noia valenta...Llàstima que hagis corregut tants riscos per una bala perduda com jo, que no pot correspondre't.

-La veritat és que no tinc gaire experiència amb noies-vaig reconèixer, una mica descol·locat. -Millor, així aprendrem l'un de l'altre. Només has de fer-me massatge a la planta del peu amb els dits grossos de la mà. Primer un peu i després l'altre. Quan acabis, et dic per on continuar.

-Em va dir que les noies són com pomes en un arbre: les millors són dalt de tot. Els xicots no s'atreveixen a agafar aquests fruits perquè tenen por de caure del pomer i prendre mal. En lloc d'això, recullen les pomes podrides que han caigut de terra. No són tan bones, però són fàcils d'aconseguir. Així és com les pomes més altes pensen que falla alguna cosa en elles, quan en realitat són meravelloses. Només han d'esperar que hi passi el noi adequat, algú prou valent per pujar fins la copa de l'arbre i endur-se la millor.

Hem oblidat el nostre origen diví. Per recordar-ho cal enamorar-se. Només llavors sentirem com ens creixen les ales.

-L'amor és l'única droga que ens permet oblidar el que crèiem que érem. Fa tant de temps que ens considerem humans normals i corrents, que els brots de les ales xoquen contra una dura cuirassa, i aquesta no els permet obrir-se pas i desplegar-se. Per això cal oblidar.

-Oblidar?-vaig repetir quan els seus llavis fregaven els meus.

-Oblida el que no ets i recordaràs el que sempre has estat: algú fora d'aquest món.

-Un extraterrestre?

-O el que és el mateix: un àngel.

Per a tu deu ser estrany saber que estic a prop, tot i que, en realitat, mai no he estat lluny de tu. (...) Ens vam escollir l'un a l'altre fa molt de temps, encara que ho hagis oblidat.

Un cel rere l'altre. Ja no m'és permès estimar-te en aquest món miserable, sempre t'estimaré en el cel on viu l'amor pur. Allà on vam ser àngels, encara que a vegades ho oblidem.

Malgrat tot el que he fet malament, encara tinc l'esperança d'estar amb tu. T'estimo. Em sents? T'estimo. Si us plau, no m'oblidis. Sempre teva, Ivonne.